Pedro Scotti de Agóiz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 gener 1676  Pamplona |
| Mort | 1730 (53/54 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | dramaturg, funcionari |
| Membre de | |
| Gènere | Sarsuela |
| Família | |
| Fills | Francisco Scotti Fernández de Córdoba |
Pedro Scotti de Agoiz (Pamplona, 5 de gener de 1676 – 1730) va ser un funcionari i escriptor navarrès. Fill natural de Francesco Maria Scotti, comte de Vigoleno, gentilhome de Cambra de l'emperador Leopold d'Àustria.
Va desenvolupar la seva carrera com a funcionari de la Monarquia durant el final del regnat de Carles II (1665-1700) i el començament del regnat de Felip V (1700-1746). Va ser corregidor de Logronyo, Calahorra, Alfaro, Guadix i Baza. Finalment va obtenir una destinació en Palau. Va ser cronista general dels regnes de Castella i membre de la Reial Acadèmia Espanyola, on va ser el primer ocupant de la butaca Z (1715-1728).[1]
Va ser senyor de les viles de Somontín i Finalidades a la província d'Almeria. El seu fill heretaria aquest senyoriu a la seva mort. Va morir cap a 1730.
Obra[modifica]
La seva obra va ser publicada de manera pòstuma pel seu fill, el també poeta Francisco Scotti Fernández de Córdoba. En 1735 va editar les Obras Poéticas de Pedro Scotti.
- El primer blasón de Israel.
- Los juicios del cielo, no examinarlos y obedecerlos.
- Zarzuela de Filis y Demofonte.
- Apolo y Leucotea (Zarzuela).
A part d'aquestes obres es coneix alguna altra que va realitzar com un romanç apologètic de Santa Juana Inés de la Cruz i un poema sobre la canonització de Sant Joan de Déu.
Referències[modifica]
- ↑ Pedro Scotti al web de la RAE
Enllaços externs[modifica]
- Pedro Scotti Arxivat 2016-04-15 a Wayback Machine. a Cervantes Virtual