Pentecosta
| |||
| Tipus | diada cristiana festa a Noruega festa a Suècia concepte bíblic determinador de data d'ocurrència periòdica public holidays in Denmark (en)  public holidays in the Netherlands (en)  | ||
|---|---|---|---|
| Commemora | Pentecosta | ||
| Part de | Grans Festes de l'Església Ortodoxa i Pasqua | ||
| Dia | 49 dies després de Pasqua | ||
| Dia de la setmana | diumenge | ||
| Religió | cristianisme | ||
| Mitjà de comunicació | |||
.jpg)
La Pentecosta (del llatí pentecoste literalment "cinquantena", venint del grec pentekosté (heméra) "el cinquantè dia"), Cinquagesma i popularment Pasqua de Pentecosta o Pasqua Granada o segona Pasqua[1] és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del Diumenge de Resurrecció -comptant el mateix diumenge- i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l'Esperit Sant. A la litúrgia catòlica és la festa més important després de la Pasqua de Resurrecció i Nadal. L'eucaristia inclou la seqüència medieval Veni, Sancte Spiritus.
La Pentecosta és, també, una de les principals festes a l'Església Ortodoxa Oriental; una solemnitat al Ritu romà de l'Església Catòlica; una festa a les Esglésies luteranes i una festa principal a la Comunió anglicana. Com que la data de la Pentecosta depèn directament de la data de Pasqua, que alhora depèn del calendari lunar, la Pentecosta és una festa mòbil que posa fi al temps pasqual.[2]
Història[modifica]
El fons històric d'aquesta celebració es basa a la festa setmanal jueva anomenada xavuot (festa de les setmanes), durant la qual se celebra el cinquantè dia de l'aparició de Déu al mont del Sinaí. Per tant, el dia de Pentecosta també se celebra el lliurament de la Llei (manaments) al poble d'Israel.
Al calendari cristià la Pentecosta acaba, anàlogament, el temps pasqual dels 50 dies dit període o temps de l'amistat.
A les narracions sobre la Pentecosta dels Fets dels Apòstols (2,1 - 41) se li adjudica a l'Esperit Sant, en congruència amb l'Antic Testament, característiques miraculoses (carismes): ell ofereix valentia i llibertat, fa possible la comprensió (glossolàlia) i fortifica una comunitat universal.
A les esglésies ortodoxes existeix a més la celebració de les Tres Divines Persones o de la Santíssima Trinitat; les esglésies occidentals celebren per a aquesta ocasió des del segle xiv la seva pròpia festa anomenada Trinitatis (la festa de la Santíssima Trinitat) una setmana després de la Pentecosta.
Etimologia[modifica]
El terme «Pentecosta» prové del llatí pentecosté, que significa literalment «cinquantena». El llatí va adquirir el terme a partir del grec koiné πεντηκοστή, romanitzat com a pentēkostē, que significa, també, «cinquantè». Un dels significatys de «Pentecosta» a la Septuaginta, la traducció al grec koinè de la Tanakh, fa referència a la festa de la Shavuot, una de les tres festes de peregrinació, que se celebra el cinquantè dia després de Pasqua, segons el Deuteronimi (16:10) i l'Èxode (34:22), on es coneix com a Festa de les Setmanes (en grec koinè, ἑορτὴν ἑβδομάδων, romanitzat com a heortēn hebdomádōn).[3][4][5] La Septuaginta usa el terme «Pentēkostē» en aquest context al Llibre de Tobies i al Segon llibre dels Macabeus.[6]
Els traductors de la Septuaginta també van usar la paraula en altres dos sentits: per a referir-se a l'any Jubileu (Levític 25:10),[6] un esdeveniment que es produeix cada cinquantè any i, en diversos passatges de cronologia, com a nombre ordinal. El terme també ha estat utilitzat en la literatura del judaisme hel·lenístic per Filó d'Alexandria i Flavi Josep per referir-se a la Shavuot.[5]
Data de celebració[modifica]
El dia en què s'escau Pentecosta és mòbil, ja que depèn de la data de la Pasqua de Resurrecció, la qual es realitza amb un càlcul lunar, el que dona com a resultat una data variable cada any.[2] Essent aquesta Pasqua celebrada a dates diverses, segons la varietat de les confessions cristianes, en conseqüència la Pentecosta se celebra també en dates diferents segons la tradició occidental i oriental del cristianisme.
El dilluns de Pentecosta és dia de festa a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, algunes ciutats de Catalunya, França, Islàndia, Liechtenstein, Noruega, els Països Baixos i Suïssa. A la Ciutat de València es va promoure la celebració de la colometa, que escenificava el descens de l'Esperit Sant utilitzant focs d'artifici a la Catedral de València.[7] Diversos incidents i xicotets incendis van fer que el bisbe Vidal de Blanes prohibira la celebració.[7] Incidents com aquests es van produir a altres ciutats de la Corona d'Aragó com ara Lleida.[7]
L'Església Ortodoxa celebra el dilluns de Pentecosta com el Dia (o el Dilluns) de l'Esperit Sant i en particular el fet històric del seu descens en els sants apòstols a la Pentecosta. En la litúrgia de dilluns de l'Esperit Sant, es canten molts dels mateixos himnes del dia de Pentecosta. L'endemà s'anomena el Tercer Dia de la Trinitat.[8]
La Pentecosta a l'Antic Testament[modifica]
El rerefons històric de la celebració es troba en la festa setmanal jueva anomenada Shavuot, o Festa de les setmanes, durant la qual es commemora el cinquantè dia de l'aparició de Déu al mont Sinaí. Per tant, en el dia de Pentecosta també se celebra el lliurament dels Deu manaments al poble d'Israel.[9]
La Pentecosta era una de les tres grans festes jueves, i per a celebrar-la molts dels jueus anaven fins Jerusalem per a donar gràcies a Déu i adorar-lo al Temple. Als 50 dies de la Pasqua, els jueus celebraven la Festa de les set setmanes o Festa de les setmanes (Èxode 34:22), que en els seus orígens tenia caràcter agrícola.[9] Es tractava de la festivitat de la sega, dia de joia i d'acció de gràcies (Èxode 23:26), en què s'oferien les primícies d'allò produït a la terra. Estava estipulat que la celebració s'havia de fer set setmanes després que s'iniciés les primeres tasques de sega. Venia indicat de la següent manera: «Comptareu set setmanes completes a partir del dia següent al dissabte, des del dia en què hauràs portat la gavella de l'ofrena agitada, fins al dia següent al setè dissabte, comptareu cinquanta dies...» (Levític 23, 15-16).[9]
Per tant, es tractava d'una festa mòbil en el calendari, ja que la seva data depenia del ritme de l'agricultura. Aquesta fixació té diverses interpretacions segons el sentit que se li doni a la paraula «dissabte». Si el dia de dissabte s'entén com a festiu o dia de la Pasqua, llavors el còmput començava el dia següent; per exemple, Filó i Flavi Josep interpretaven la llei d'aquesta manera. L'altra interpretació possible és que si «dissabte» s'entén com el setè dia de la setmana, el còmput començaria el diumenge següent a la Pasqua; per exemple, els fariseus i una tradició samaritana la interpreten d'aquesta altra manera.[9]
Més tard, aquesta celebració es va convertir en record i commemoració de l'Aliança del Sinaí, realitzada uns cinquanta dies després de la sortida d'Egipte. Per designi diví, aquesta festa que els jueus celebraven amb tanta alegria es va convertir en la festa de la Nova Aliança, la de la vinguda de l'Esperit Sant amb tots els seus dons i fruits.[10]
La Pentecosta al Nou Testament[modifica]
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari YggdrasilAsir hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. Fou afegit el Abril 2024. |
La Pentecosta a l'islam[modifica]
Els àrabs designaven les festes religioses dels cristians ansara, especialment la Pentecosta. Encara és el nom de la Pentecosta entre els coptes. A la península Ibèrica estan testimoniades també algunes variants: alhanzaro, alhanzara i alhansara. Al Magrib apareixen les formes ansra, ansla i ansereth segons les regions. En general designava la festa del solstici d'estiu (24 de juny (5/6 de juliol al calendari gregorià).
Celebració de la festa[modifica]
Aquesta festa és celebrada a molts de llocs del món. A Amèrica Llatina realitzen nombroses eucaristies per a celebrar-ho. A Àsia aquesta festa és una de les més importants, puix que Jesús, el motiu de la celebració, prové d'un dels països d'Àsia. Als Països Catalans se celebra també de diverses maneres encara que tots realitzen eucaristies. Per exemple, a Ciutadella les famílies i amics es reuneixen en diferents llocs per a passar els dies festius junts.
Bibliografia[modifica]
- Volum 16 La Gran Enciclopèdia en català 2004, Edicions 62-ISBN 84-297-5444-X
Referències[modifica]
- ↑ Rep el nom de Pasqua de flors a l'Alguer, que porta a confusió amb la Pasqua de Resurrecció
- ↑ 2,0 2,1 Bernal, José Manuel. Iniciación al año litúrgico. Madrid: Ed. Cristiandad, 1984. ISBN 978-84-7057-357-6.
- ↑ Bratcher, Robert G.; Hatton, Howard. A handbook on Deuteronomy. New York: United Bible Societies, 2000. ISBN 978-0-8267-0104-6.
- ↑ Oxford Companion to the Bible. New York, NY: Oxford University Press, 1994. ISBN 978-0-19-504645-8.
- ↑ 5,0 5,1 Danker, Frederick W.; Bauer, Walter; Arndt, William. A Greek-English lexicon of the New Testament and other early Christian literature. 3rd ed. Chicago: University of Chicago Press, 2000. ISBN 978-0-226-03933-6.
- ↑ 6,0 6,1 Kittel, Gerhard; Friedrich, Gerhard. Theological Dictionary of the New Testament (en english). 0010- edition. Wm. B. Eerdmans Publishing Co., 1977. ISBN 978-0-8028-2324-3.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Calendario de Fiestas de Primavera de la Comunidad Valenciana. València: Fundació Bancaixa, 1999, p. 273. ISBN 84-89413-65-7.
- ↑ troparia, All; saints, kontakia · All lives of. «Lives of the Saints». [Consulta: 27 abril 2024].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Gran enciclopedia Rialp: GER. 6a ed. Madrid: Rialp, 1989. ISBN 978-84-321-9011-7.
- ↑ Fernández-Carvajal, Francisco; Merino, Marta Tapias. Hablar con Dios. Tomo V, 1 septiembre 1990. ISBN 978-84-9840-042-7.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pentecosta |
| Jesús de Natzaret |  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Història | |||||
| Teologia cristiana | |||||
| Escriptures | |||||
| Divisions | |||||
| Ritus i costums | |||||
| Cultura i societat |
| ||||
