Pepe Domingo Castaño

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPepe Domingo Castaño

(2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) José Domingo Castaño Solar Modifica el valor a Wikidata
8 octubre 1942 Modifica el valor a Wikidata
Lestrobe (província de la Corunya) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort17 setembre 2023 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Síndrome de disfunció multiorgànica Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Grup ètnicRaça mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Alçada173 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópresentador de televisió, escriptor, cantant, locutor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1960 Modifica el valor a Wikidata –  2023 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÁbside Media (2010–2023)
Mediaset España (1995–1995)
Radiotelevisió Espanyola (1967–1982)
Grupo PRISA (1964, 1973–1966, 2010) Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaría Luisa Seco Lumbreras (1969–1981), divorci
María Teresa Vega (1985–2023), mort de la persona Modifica el valor a Wikidata
FillsHugo
Óscar Modifica el valor a Wikidata
ParesAntonio Modifica el valor a Wikidata  i Rosa Modifica el valor a Wikidata
ParentsCristina Castaño (nebot)
Nacho Castaño Gómez (nebot) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0144533 TMDB.org: 3884032
Musicbrainz: b61a7881-484f-4764-8119-937e2fa44d25 Discogs: 949568 Modifica el valor a Wikidata

Pepe Domingo Castaño (Lestrobe, 8 d'octubre de 1942 - Madrid, 17 de setembre de 2023) fou un presentador radiofònic espanyol i també un animador radiofònic, especialitzat en publicitat. Va treballar en la Cadena Cope, junt amb Paco González, en el programa líder d'audiència de la ràdio espanyola Tiempo de Juego.[1]

Biografia[modifica]

Inicià la seva trajectòria professional el 1964, en les ondes en Ràdio Galícia, emissora de la Cadena Ser en Santiago de Compostela. El 1996 es trasllada a Madrid, i comença a treballar en La Voz de Madrid, amb el programa musical Club Musical.[2]

El 1968 fitxa per Radio Centro, on començaria a fer-se més popular amb programes com Tabla redonda del disco i Discoparada. Paral·lelament inicia la seva carrera artística com a cantant, en els grups Los Ibéricos i los Blue Sky. Va tenir més èxit en solitari, especialment amb la cançó Neniña, que arribà a ser número u de les llistes d'Espanya i Hispanoamèrica. El 1973 s'incorpora a la Cadena Ser, on presentarà diferents programes, tots ells relacionats amb la música: Sintonía sobre ruedas, Diario musical SER, Temas del Día o El Gran Musical.[2]

En els últims anys seixanta i primers dels setanta, es converteix també en presentador de Televisió Espanyola i debuta en Biblioteca juvenil, on coneix a la que serà la seva muller, la també presentadora María Luisa Seco, amb qui contrau matrimoni el 6 de setembre de 1969. La parella, però, es divorciarà anys després.[3]

La seva trajectòria en televisió ha estat sempre centrada en programes musicals: A todo ritmo (1971), Voces a 45 (1975-1976) i 300 millones (1979-1983), tots ells en Televisió Espanyola. No tornaria al mitjà fins a l'any 1995 amb el programa Número 1 de Telecinco.[2]

Els anys 80 i 90 significaren la consagració de la seva trajectòria en la ràdio amb programes com: Onda Media, Aquí la SER, Mediodía SER, Los tíos del Domingo o Servicio de verano. Finalment s'especialitzaria en la seva faceta com locutor de ràdio i en programes esportius, com Carrusel Deportivo o El Larguero.[2]

És autor del llibre Carrusel Deportivo: Diario de un año (2006) que va tenir un nivell alt de vendes des de la seva primera setmana.[2]

El 2010 va marxar de la Cadena Ser quan van fer fora el seu company Paco González, i ells dos i 50 persones més de l'equip de Carrusel Deportivo van arribar a la Cadena Cope per presentar Tiempo de Juego.[1]

Premis[modifica]

Convertit en una de les veus més respectades de la ràdio espanyola, va rebre quatre Premis Ondas (1975, 1996, 2002 i 2005),[2] i un Micròfon d'Or, reconegut pel seu humor i la seva capacitat per a integrar la publicitat en els programes esportius.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Paco González y Pepe Domingo Castaño fichan por la Cadena Cope | Medios | elmundo.es». [Consulta: 14 gener 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «PEPE DOMINGO CASTAÑO», 13-10-2009. Arxivat de l'original el 2009-10-13. [Consulta: 14 gener 2021].
  3. Necrológicas «María Luisa Seco, presentadora de televisión» (en castellà). El País [Madrid], 23-04-1988. ISSN: 1134-6582.
  4. Diariocrítico.com. «Felix Madero y Pepe Domingo Castaño, entre los 'micrófonos de oro'» (en castellà). [Consulta: 14 gener 2021].