Pepito Arriola
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | José Rodríguez Carballeira 14 desembre 1896 Betanzos (província de la Corunya) |
| Mort | 24 octubre 1954 (57 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Altres noms | Pepito Arriola |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Es coneix per | Nen prodigi instrumentista |
| Activitat | |
| Ocupació | Pianista i violinista |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Parents | Aurora Rodríguez Carballeira (tia) Hildegart Rodríguez Carballeira (cosí) |
 | |
José Rodríguez Carballeira, conegut com a Pepito Arriola (Betanzos, 14 de desembre de 1895 – Barcelona, 24 d'octubre de 1954) va ser un músic gallec, destacat fonamentalment com a pianista, però també com a compositor i violinista.
Trajectòria[modifica]
Fill de soltera de Josefa Rodríguez Carballeira, va ser inscrit en el registre en Betanzos amb els cognoms de la seva mare per no tenir pare conegut, de tal manera que sempre va ser conegut pel segon cognom del seu avi matern, d'origen basc. Quan la seva mare es va traslladar a Madrid, es va quedar a càrrec de la seva tieta, Aurora Rodríguez Carballeira, que va ser qui el va educar. Després de descobrir les seves habilitats, la mare el va reclamar i se'l va portar a Madrid al començament de novembre de 1899, on comença una fulgurant carrera com a pianista.
El seu primer concert es va celebrar el 4 de desembre de 1899 a la casa dels senyors Montano, assistint unes 300 persones i incloent al programa la Marxa Reial i l'Alborada de Pascual Veiga Iglesias. Va tocar a l'Ateneo de Madrid el 2 de febrer de 1900 i va oferir un concert amb sis obres pròpies aquest mateix any en el Palau Reial. La reina regent, Maria Cristina, el va apadrinar i pagar els seus estudis musicals. La mare i el fill es van traslladar a Alemanya en 1902. Va estudiar al conservatori de Berlín amb Richard Strauss i va tocar amb la Filharmònica de Berlín sota la direcció d'Arthur Nikisch, sent escollit pianista de la cort de Guillem II. Va donar gires arreu del món amb enorme èxit, incloent els Estats Units (Metropolitan i Carnegie Hall entre altres) i una extensa gira per Cuba en 1910. Va ser una de les figures de la música alemanya de l'època, fins que en 1946 va haver de tornar a Espanya, on no va tornar a tenir el mateix èxit d'antany i sempre seria «Pepito, el nen prodigi».
Obres[modifica]
- Aurora, havanera (piano), 1898
- Impresiones argentinas (piano), publicades a Mundial Música, año I, nº 8–9 (agost–setembre de 1916), 1916
- Hommage à Manuel de Falla (piano), 1942
Pòstumament es van descobrir onze obres escrites a Barcelona després de la seva tornada:
- Divertimento concertante para dos pianos y orquesta de cuerdas con flauta, 1946
- Tres textos cervantinos para voces y orquesta (: 2333–4231–Tp.–cuerdas), 1946
- I: «Aquí lloró Don Quijote», per a soprano, contralt, baríton i baix
- II: «Mal me guardaréis», per a soprano
- III: «Marinero soy de amor», per a baríton
- Tres textos cervantinos, reducción para dos pianos, 1947
- Concierto para corno (trompa) y orquesta (: 2022–0000–Tp.-Cuerdas), 1948
- Schlichte Weise para violín y piano, 1948
- Song para soprano y piano (text de Christina Georgina Rossetti), 1948
- Don Quixote in DM, 1949
- Seis poesías de Antonio Machado para barítono y orquesta (: 2222–4231–Tp., perc.–cuerdas), 1949
- Cuarteto en Do mayor para cuerdas, 1949
- Pequeña serenata para cello y piano, 1951
- Concertino para piano y orquesta (: 2332–4131–Tp.–cuerdas), 1953.
Enllaços externs[modifica]
- «Pepito Arriola, el Mozart brigantino Arxivat 2014-02-19 a Wayback Machine.», 25 d'octubre de 2009 — Xornal de Betanzos.
- «Pepito Arriola, en primera persona», Beatriz Antón, 12 de gener de 2010 — La Voz de Galicia.