Pere Calzada i Jubany

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPere Calzada i Jubany

Pere Calzada a Castres el 1940 amb l’uniforme de la 159ème Groupement de Travailleurs Étrangers (GTE) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 juny 1903 Modifica el valor a Wikidata
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juliol 1999 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Paer de Lleida
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Unificat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Pere Calzada i Jubany (Lleida, 24 de juny de 1903Nimes, 5 de juliol de 1999) fou un polític català. Venedor ambulant de roba, dirigent del PSUC de les Terres de Ponent, regidor i conseller de finances del Comitè municipal de Lleida.

Bitllet d'una pesseta emés per l'ajuntament de Lleida

Nascut en una família menestral. Estudia a Barcelona a l'Escola Superior d'Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat de Catalunya. El 1923 per evitar ser enviat a la guerra del Marroc fuig al Camerun, on treballa d'ajudant d'administració en una plantació de cacau. Torna a Catalunya el 1930 un cop acabada la dictadura de Primo de Rivera. Degut als fets del sis d'octubre es veu novament obligat a exiliar-se. En iniciar-se la Guerra Civil espanyola és nomenat cap d'avituallament del front d'Aragó i de la província de Lleida. El 30 de juny de 1937 entra a formar part del Comitè municipal de Lleida i com a conseller de finances signa els bitllets municipals de l'ajuntament. Amb la caiguda de la ciutat és mobilitzat amb el grau de tinent a l'Estat Major General de l'Exèrcit de Terra al servei de contraespionatge. El 1939 s'exilia a França i és internat en els camps de concentració francesos d'Argelers i Agde. Quan esclata la Segona Guerra Mundial és incorporat a la 159ème Compagnie de Travailleurs Étrangers (CTE).

El 17 d'octubre del 1939 és encausat pel Tribunal de Responsabilidades Políticas de Lleida (TRP). El cas és sobresegut el 1943 i finalment arxivat el 1946.

No va tornar a residir a Catalunya i el 1948 va adquirir la nacionalitat francesa.

Referències[modifica]

  • Martínez de Sas, María Teresa. Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans. Abadia de Montserrat, 2000, p. 299. ISBN 848415243X [Consulta: 9 octubre 2010]. 
  • MIR,Conxita [et al.]. Repressió econòmica i franquisme: L'actuació del Tribunal de Responsabilitats Polítiques a la província de Lleida. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997.
  • MONTANER, Juan; GARÍ, Andreu. Los billetes: Billetes municipales. Guerra Civil. 1936-1939. Expogaleria,S.L., 2002.