Pere Quetglas i Nicolau
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r febrer 1952  (72 anys)Palma (Mallorca) |
| Vicerector Universitat de Barcelona | |
| 2012 – 2016 | |
| Director Corpus Documentale Latinum Cataloniae | |
| Director Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae | |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona (1974–) |
| Director de tesi | Joan Bastardas i Parera |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filologia clàssica i Filologia llatina |
| Ocupació | filòleg |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Membre de | |
Pere Quetglas i Nicolau (Palma, 1952) és un filòleg, investigador i catedràtic especialitzat en filologia llatina.[1][2]
El desembre de 2012 fou nomenat vicerector de Comunicació i Projecció de la Universitat de Barcelona, càrrec que va ocupar fins al 2016. Des del 2016 és membre numerari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.[3][2]
Trajectòria[modifica]
Estudià Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona, on fou alumne de Joan Bastardas, amb qui es doctorà amb una tesi intitulada La modalidad factitiva en latín (1979; publicada el 1981). Com a investigador i catedràtic de Filologia llatina de la Universitat de Barcelona, les seves línies d'investigació se centren en la lingüística llatina, l'obra i la figura de Juli Cèsar i, més concretament, en la filologia llatina medieval.[1] Com a lingüista Quetglas ha treballat en l'àmbit de la lingüística històrica, la lingüística estructural i la gramàtica transformacional, fent aportacions importants en el camp de la sintaxi i la gramàtica.[2]
Actualment diregeix el projecte del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae (GMLC), projecte de la Unió Acadèmica Internacional compartit entre l'IEC, la UB i el CSIC, en el qual, a més d'elaborar i publicar el corresponent diccionari, s'està desenvolupant el portal documental CODOLCAT (Corpus Documentale Latinum Cataloniae) que pretén posar a l'abast dels investigadors i interessats la documentació que serveix de base per a l'elaboració del GMLC. Quetglas forma part del comitè assessor de diverses col·leccions i revistes en les àrees de filologia llatina i de llatí medieval. Ha treballat en la producció literària alt medieval a Catalunya amb la introducció en el cànon d'autors com el comte bisbe Miró Bonfill de Girona o el jutge Ermengol Bernat d'Urgell, l'obra poètica dels quals s'ha ocupat d'estudiar i editar.[1][2]
Publicacions [1][modifica]
- Elementos básicos de filología y lingüística latinas (1985; 2a ed. 2006)
- Josep Balari i Jovany. Escrits filològics (1990)
- Cançoner de Ripoll (2009), en col·laboració amb J. Raventós,
- "El camino que lleva a Otogesa", a Julio César: textos, contextos y recepción. De la Roma Clásica al mundo actual (2010).
- «L'edició de textos medievals: problemes, recursos i solucions. El cas de les dobles edicions», en col·laboració amb Mercè Puig, dins Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia, núm. 4 (2014).
- La literatura furtiva (2017).
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «L'Institut d'Estudis Catalans incorpora Pere Quetglas, Lluís Jou i Jaume Mensa com a nous membres numeraris, i Anthony Bonner i Martina Camiade com a corresponents». Butlletí. Institut d'Estudis Catalans (IEC), 29-02-2016. [Consulta: 3 maig 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Argenter i Giralt, Joan A. «Pere J. Quetglas Nicolau». A: Memòria: curs 2015-2016. Institut d'Estudis Catalans, 2018, p. 67–69 [Consulta: 3 maig 2018].
- ↑ «Presa de possessió dels nous càrrecs de l'equip de govern de la UB». UB, 14-12-2012. [Consulta: 3 maig 2018].