Pere de Tamarit i de Salbà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Barcelona  |
| Mort | 25 novembre 1615 Barcelona |
| Conseller en Cap de Barcelona | |
| 1590 – 1591 | |
← Francesc Terrè de Picalquers Joaquim de Setantí → | |
| 1592 – 1593 | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Família | |
| Fills | Francesc de Tamarit |
Pere de Tamarit i de Salbà fou un polític català, Conseller en Cap del Consell de Cent de Barcelona els anys 1590-91 i 1592 - 93. Fou pare de Francesc de Tamarit, diputat militar de la Generalitat de Catalunya. Tingué mala fama política i veié arruïnar-se el seu patrimoni familiar.[1]
Orígens familiars[modifica]
Pere de Tamarit era fill de Bernat Joan Miquel de Tamarit i d'Elionor Beneta de Salbà.
Núpcies i descendència[modifica]
Pere de Tamarit es casà l'abril de 1564 amb Marianna Rifós, filla de Joan Rifós i Elisabet Paula. Aquest matrimoni tingué deu fills:[2]
- Lluís de Tamarit, diputat militar (1594). Morí el 8 de setembre de 1597.
- Climent de Tamarit. Va ser diputat del General a les Corts. Morí el 3 d'agost de 1600.
- Helena de Tamarit, casada amb Francesc de Llupià i d'Oms.
- Dorotea de Tamarit, casada amb Joan Miquel de Ça Rovira, ciutadà honrat de Barcelona.
- Jeroni de Tamarit (1578)
- Francesc de Tamarit (1584), diputat militar de la Diputació del General.
- Frederic de Tamarit (1588)
- Caterina de Tamarit (1593)
La parella tingué, almenys, dos fills més que no van arribar a l'edat adulta.
Vida política[modifica]
El 1581, Pere de Tamarit va ser elegit diputat militar per la diputació de Barcelona i deu anys després, el 1591, fou nomenat conseller en cap de Barcelona.[3]
El febrer de 1593 va ser empresonat durant nou mesos a la presó reial de Barcelona, acusat de confraternitzar amb els diputats que, com Joan Granollacs i Pons, s'oposaven a les detencions que es feien per reprimir el bandolerisme. Posteriorment, el novembre del mateix any, va ser condemnat a sofrir desterrament durant 5 anys, la qual cosa li comportà pèrdues personals i econòmiques importants.[4]
Pere de Tamarit va morir a Barcelona el 25 de novembre de 1615 i va ser enterrat a l'església de Sant Miquel.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Cònsul, Arnau; Simon, Antoni «Mori el mal govern». Sàpiens, 72, 2008, pàg. 32.
- ↑ Que i Parcerisa, 2014, p. 261-264.
- ↑ Que i Parcerisa, 2014, p. 257.
- ↑ Que i Parcerisa, 2014, p. 258.
- ↑ Que i Parcerisa, 2014, p. 259.
Bibliografia[modifica]
- Que i Parcerisa, Sebastià. «Francesc de Tamarit i el seu llinatge». A: Sant Andreu de Palomar. De Francesc de Tamarit al Decret de Nova Planta. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, setembre 2014, p. 235-311. ISBN 978-84-9850-566-5.