Vés al contingut

Pholis nebulosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPholis nebulosa Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN154991 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaPholidae
GènerePholis
EspèciePholis nebulosa Modifica el valor a Wikidata
Temminck & Schlegel, 1845[1][2][3][4][5]
Nomenclatura
Sinònims
  • Centronotus subfrenatus (Gill, 1859)[6]
  • Enedrias nebulosus (Temminck & Schlegel, 1845)
  • Gunnellus nebulosus (Temminck & Schlegel, 1845)[4]

Pholis nebulosa és una espècie de peix de la família dels fòlids i de l'ordre dels perciformes.[7] Fa 30 cm de llargària màxima. 76-83 espines i cap radi tou a l'aleta dorsal i 2 espines i 35-42 radis tous a l'aleta anal. 83-90 vèrtebres.[8][9] És inofensiu per als humans[9] i, encara que poques vegades s'utilitza com a aliment comercial, molt apreciat com a peix fregit durant la primavera a Tòquio i els seus rodals.[10]

És un peix marí, demersal (fins als 200 m de fondària, normalment fins als 20)[11] i de clima temperat, el qual viu al Pacífic nord-occidental a les zones de marees de fons sorrencs i fangosos, els esculls rocallosos[11] i, també, les àrees ocupades per Zostera marina[8] del Japó (des del sud de Hokkaido fins a la prefectura de Nagasaki a l'illa de Kyushu)[12][8][13][14][15][16][17] i la península de Corea.[18][19][20][21][22][23][24][25][4][9][26] Els joves viuen entre algues a la deriva.[27][28][29] Menja gammàrids (Gammaridae).[9] És una espècie abundant i sense amenaces conegudes, tot i que, en algunes zones del Japó forma part de la pesca de subsistència i de manera estacional.[30]

Referències[modifica]

  1. ↑ Scopoli J. A., 1777. Introductio ad historiam naturalem, sistens genera lapidum, plantarum et animalium hactenus detecta, caracteribus essentialibus donata, in tribus divisa, subinde ad leges naturae. Praga. Introd. Hist. Nat. i-x + 1-506.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Temminck, C. J. & Schlegel, H., 1845. Fauna Japonica, sive descriptio animalium quae in itinere per Japoniam ... Parts 7-9: 113-172, Pls. 1-143 + A.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ uBio (anglès)
  6. ↑ Gill, T. N., 1859. Notes on a collection of Japanese fishes, made by Dr. J. Morrow. Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia. V. 11: 144-150.
  7. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 437 p.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 FishBase (anglès)
  10. ↑ Kimura, S., T. Okazawa i K. Mori, 1987. Growth of the tidepool gunnel in Ago Bay, Central Japan. Nippon Suisan Gakkaishi 53(1):1965-1968.
  11. ↑ 11,0 11,1 Nakabo, T., 2002. Fishes of Japan with pictorial keys to the species. Edició en anglès II. Tokai University Press, el Japó, pp. 867-1749.
  12. ↑ Kanou, K., M. Sano i H. Kohno, 2004. Food habits of fishes on unvegetated tidal mudflats in Tokyo Bay, central Japan. Fish. Sci. 70(6):978-987.
  13. ↑ Boeseman, M., 1947. «Revision of the fishes collected by Burger and von Siebold in Japan.» a la revista Zoologische Mededelingen (Leiden). V. 28: i-vii + 1-242, Pls. 1-5.
  14. ↑ Shinohara, G., H. Endo i K. Matsuura, 1996. Deep-water fishes collected from the Pacific coast of northern Honshu, Japan. Monographs of the National Science Museum Tokyo. Núm. 29: 153-185.
  15. ↑ Shimizu, T., 2001. An annotated list of the coastal fishes from Iyo City, Ehime Prefecure (sic), Japan. Bulletin of the Tokushima Prefectural Museum. Núm. 11: 17-99.
  16. ↑ Aioi, K. i Nakaoka, M., 2003. The Seagrasses of Japan. A: Green E. P. i Short, F. T. (eds). World Atlas of Seagrasses. Preparat per la UNEP World Conservation Monitoring Centre. University of California Press., Berkeley, Estats Units.
  17. ↑ Japan Endemic Marine Fish Checklist (anglès)
  18. ↑ Kim, Y.-H., B. S. Jeon i Y. J. Kang, 2000. Seasonal variation in species composition of fish in Suyoung Bay, Korea. J. Korean Fish. Soc. 33(4):320-324.
  19. ↑ An, Y. R. i S.H. Huh, 2002. Species composition and seasonal variation of fish assemblage in the coastal water off Gadeok-do, Korea. J. Korean Fish. Soc. 35(6):715-722.
  20. ↑ Huh, S. H. i Y. R. An, 2000. Species composition and seasonal variation of fish assemblage in the coastal water off Gadeok-do, Korea. J. Korean Fish. Soc. 33(4):288-301.
  21. ↑ Kim, I.S., Y. Choi, C.L. Lee, Y.J. Lee, B.J. Kim i J.H. Kim, 2005. Illustrated book of Korean fishes. Kyo-Hak Pub Co. Seül, Corea del Sud. 615 p.
  22. ↑ Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404- 463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p.
  23. ↑ Nóvikov, N. P; Sokolovski, A. S.; Sokolóvskaia, T. G.; Iàkovlev, I. M., 2002. The fishes of Primorye. Vladivostok, Far Eastern State Tech. Fish. Univ., 552 p.
  24. ↑ Sokolovskaya, T. G., A. S. Sokolovskii i E. I. Sobolevskii, 1998. A list of fishes of Peter the Great Bay (the Sea of Japan). J. Ichthyol. 38(1):1-11.
  25. ↑ Wang, S.-A., Z.-M. Wang, G.-L. Li, Y.-P. Cao, et al., 2001. The fauna of Hebei, China. Pisces. Hebei Science and Technology Publishing House. 2001: 1-366 (en xinès).
  26. ↑ GBIF (anglès)
  27. ↑ Cho, S.-H., J.-G. Myoung, J.-M. Kim i J.H. Lee, 2001. Fish fauna associated with drifting seaweed in the coastal area of Tongyeong, Korea. Trans. Am. Fish. Soc. 130(6):1190-1202.
  28. ↑ Safran, P., 1990. Drifting seaweed and associated ichthyofauna: floating nursery in Tohoku waters. La mer 28(4):225-239.
  29. ↑ Safran, P. i M. Omori, 1990. Some ecological observations on fishes associated with drifting seaweed off Tohoku coast, Japan. Mar. Biol. 105:395-402.
  30. ↑ UICN (anglès)

Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 1996. Base de dades de la col·lecció de peixos del museu ictiològic de la Universitat de la Colúmbia Britànica. Universitat de Colúmbia Britànica, Vancouver, Canadà.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Mecklenburg, C. W., 2003. Family Pholidae (Gill, 1893) - gunnels. Calif. Acad. Sci. Annotated Checklists of Fishes (9):11.
  • Purbayanto, A., Tsunoda, A., Akiyama, S., Arimoto, T. i T. Tokai, 2001. Survival of Japanese whiting Sillago japonica and by-catch species captured by a sweeping trammel net. Fisheries Science 67: 21-29.
  • Springer, V. G. i M. E. Anderson, 1997. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 8: Suborder Zoarcoidei (Anarhichadidae, Bathymasteridae, Pholidae, Ptilichthyidae, Scytalinidae, Stichaeidae, Zoarcidae). Smithsonian Contributions to Zoology. Núm. 589: i-iii + 1-27.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
  • Yatsu, A., 1981. A revision of the gunnel family Pholididae (Pisces, Blennioidei). Bulletin of the National Science Museum Series A (Zoology). V. 7 (núm. 4): 165-190.
  • Yatsu, A., 1985. Phylogeny of the family Pholididae (Blennioidei) with a redescription of Pholis (Scopoli). Japanese Journal of Ichthyology. V. 32 (núm. 3): 273-282.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pholis_nebulosa&oldid=32903926»