Pidgin basc-islandès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaPidgin basc-islandès
Tipuspidgin, llengua mixta, llengua extinta i llengua Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatIslàndia Modifica el valor a Wikidata
Vestfirðir, la regió islandesa on es va produir el manuscrit que conté el pidgin basc-islandès Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües bascòniques
basc Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologicel1248 Modifica el valor a Wikidata

El pidgin basc-islandès fou un pidgin parlat a Islàndia al segle xvii. És conservat en manuscrits islandesos d'aquest segle i el segle següent. Aquest pidgin consistia en paraules d'origen basc, germànic, i de llengües romàniques. També podia haver-se desenvolupat a Vestfirðir, on els manuscrits van ser escrits, però com que s'hi troben moltes influències d'origen europeu, és més probable que fos creat en algun altre lloc i portat a Islàndia per mariners bascos de la Caça de balenes.[1]

Entrades del pidgin basc-islandès en Vocabula Biscaica[modifica]

Número de paraula Glossari basc Basc modern Glossari islandès Traducció catalana
193 & 225 presenta for mi Emadazu giefdu mier Dona-me'n
196 bocata for mi attora Garbitu iezadazu atorra þvodu fyrer mig skyrtu Renta'm una camisa
209 fenicha for ju Izorra hadi! liggia þig Fote't! [2]
216 presenta for mi locaria Emazkidazu lokarriak giefdu mier socka Vincle Dona'm un lligam pels mitjons
217 ser ju presenta for mi Zer emango didazu? hvad gefur þu mier Què em dónes?
218 for mi presenta for ju biskusa eta sagarduna Bizkotxa eta sagardoa emango dizkizut Eg skal gefa þier braudkoku og Syrdryck Et donaré una galeta i una beguda àcida
219 trucka cammisola Jertse Bat erosi kaufftu peisu Compra un suèter
220 sumbatt galsardia for Zenbat galtzerditarako? fyrer hvad marga socka Per quants mitjons?
223 Cavinit trucka for mi Ez dut ezer erosiko eckert kaupe eg No compro res
224 Christ Maria presenta for mi Balia, for mi, presenta for ju bustana Kristok eta Mariak balea ematen badidate, buztana emango dizut gefe Christur og Maria mier hval, skal jeg gefa þier spordenn Si el Jesús i la Maria em donen una balena, jo te'n donaré la cua
226 for ju mala gissuna Gizon gaiztoa zara þu ert vondur madur Ets un home dolent
227 presenta for mi berrua usnia eta berria bura Emadazu esne beroa eta gurin berria gefdu mier heita miölk og nyt smior Dona'm llet calenta i mantega nova
228 ser travala for ju Zertan egiten duzu lan? hvad giorer þu Què fas?
Va ser per la Caça de balenes que els bascos van navegar a Islàndia. La caça de balenes va ser, durant molt de temps, una indústria important en el País Basc, el qual és il·lustrat per l'escut del poble de Getaria, a Lapurdi

Paraules d'origen basc[modifica]

  • atorra, atorra 'camisa'
  • balia, balea 'balena'
  • berria, berria 'nou'
  • berrua, beroa 'calent'
  • biskusa, paraula agafada de bizkoxa 'galeta', avui en dia significant pastís basc (cf. castellà bizcocho, finalment de Vell francès bescuit)
  • bocata, 'bugada'[3]
  • bustana, buztana 'cua'
  • eta, eta 'i'
  • galsardia, galtzerdia 'mitjó'
  • gissuna, gizona 'home'
  • locaria, lokarria 'cordons'
  • sagarduna, sagardoa 'sidra'
  • ser, zer 'quin'
  • sumbatt, zenbat 'quants'
  • travala, vell basc trabaillatu, barreja entre francès travailler i castellà trabajar 'treballar'
  • usnia, esnea 'llet'
  • bura, 'mantega', del basc burra (cf.[4] Francès beurre, italià burro i Occità burre)

Paraules d'origen romànic[modifica]

  • cammisola, castellà camisola 'samarra'
  • fenicha, castellà fornicar 'fornicar'
  • mala, francès o castellà mal 'dolent'
  • trucka, castellà trocar 'intercanviar'[5]

Referències i notes[modifica]

  1. Guðmundsson, Helgi. Um þrjú basknesk-íslenzk orðasöfn frá 17. öld. Íslenskt mál og almenn málfræði, 1979. 
  2. Les frases fenicha for ju - liggia þig estaven entre les entrades als glossaries que Deen no va traduir a l'alemany o espanyol en la seva tesi doctoral.
  3. Deen (1937:102) suggests that bocata is bokhetatu with the Spanish translation colar 'sieve', 'percolate' or 'pass'.
  4. The loan word burra is documented in the Northern Basque Country Basque-language written tradition since the mid-17th century.
  5. Deen (1937:103)