Pierre Bayle (ceramista)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 juny 1945  Aigas Vivas (França) |
| Mort | 18 març 2004 (58 anys) Besiers (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | ceramista, terrissaire |
| Activitat | (Floruit: 1984 ) |
Pierre Bayle (3 de juny del 1945, Aigues-Vives (Aude)- 18 de març del 2004, Besiers), va ser un ceramista i terrisser francès. Una estela li ret homenatge al cementiri de Malhac, .
Biografia[modifica]
Pierre Bayle va estudiar al col·legi d'Educació Tècnica de Castelnaudary i va obtenir un CAP com a "creador de models a partir de plànols, especialitzat en faiença" el 1962. Alhora, treballava en un petit obrador ceràmic a Castelnaudary, on s'inicià com a obrer-tornejador de faiença el 1962. Tornejava sobretot testos per a plantes. Posteriorment marxà a París, on va treballar fins al 1969 abans de tornar a Llenguadoc, a Menèrva.
El 1970, Bayle es va instal·lar al Menerbès, primer a Menèrva, on va residir i treballar durant quatre anys, i després definitivament a Mailhac el 1974, on va construir-se el seu propi forn amb maons reutilitzats del forn d'un flequer local.[1] Allà comença la seva investigació sobre la terra sigillata, una tècnica de decoració de la ceràmica romana molt present a l'antiga Narbonesa, que fa prescindible haver de polir per aconseguir una aspecte brillant, quasi com de vernís. Utilitzava una terra blanca, procedint com si apliqués una engalba sobre l'argila, fumant-la al final de la cuita. Així obtenia unes peces d'aspecte molt llis i setinat, negres o de colors clars amb matisos roses i grocs.
Després d'instal·lar-se a Menèrva, comença per produir un conjunt d'objectes en sèrie; continua la seva exploració de formes i perfecciona la tècnica de la sigillata.
Va convertir-se en un dels ceramistes més representatius de França en esdeveniments internacionals. També ha estat exposat a França, concretament al museu nacional de Ceràmica de Sèvres i a Carcassona, on se li va dedicar una gran exposició durant l'hivern de 1996-1997.
Fonts[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
Bibliografia[modifica]
- Antoinette Faÿ-Hallé, Pierre Bayle, Edició DM Sarver, 1996
- Moderne Keramik aus Frankreich: 1970 bis de l'any 2000. Aus der Sammlung Kermer. Theodor-Zink-Museu, Wadgasserhof, Kaiserslautern 2014 (Catàleg de l'exposició: Kaiserslautern, 11 d'octubre de 2014 – 15 de febrer de 2015) ISBN 978-3-936036-38-1, pàg. 76, pl-coll. 64, 65, fig. cobrir (i cartell de l'exposició)
Filmografia[modifica]
- Jean-Pierre Janssen, Les Quatre Éléments, coproduction ministère de la Culture - Antenne 2, 1985
- Vincent Calvet, Pierre Bayle, artisan céramiste, Fondation Bettencourt-Gedeon Programmes, 2002 {{format ref}} http://vincentcalvet.com/Pierre_Bayle.html
Nota[modifica]
- ↑ Joan Paulet va ser el primer a establir el seu taller en una casa d'un forner a Saint-Guilhem-le-Désert a Hérault, adaptant el forn de pa per a la ceràmica.