Pierre François Verhulst
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 octubre 1804 àrea metropolitana de Brussel·les (Bèlgica) |
| Mort | 15 febrer 1849 (44 anys) àrea metropolitana de Brussel·les (Bèlgica) |
| Causa de mort | Causes naturals (Tuberculosi ) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Gant |
| Tesi acadèmica | De resolutione tum algebraïcâ, tum lineari aequationum binominalium (1825) |
| Director de tesi | Jean-Guillaume Garnier |
| Activitat | |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Acadèmia Militar de Bèlgica Universitat Lliure de Brussel·les |
| Membre de | |
| Professors | Jean-Guillaume Garnier (en)  |
| Influències | |
Pierre Francois Verhulst (1804-1849) fou un matemàtic belga conegut pels seus estudis sobre evolució de la població.
Vida i Obra[modifica]
Fill d'una família rica que no va escatimar recursos en la seva educació, Verhulst va estudiar al Athénée Royal de Brussel·les (escola secundària)[1] on va ser company de Joseph Plateau i va tenir com mestre Adolphe Quételet, amb qui després col·laboraria en diversos treballs científics.
El 1822 ingressa en la universitat de Gant per estudiar ciències i obté el seu doctorat el 1825 en aquesta universitat amb només 21 anys.[2] Després d'un temps en què va tenir alguna responsabilitat docent al Museu de Ciències i Lletres de Brussel·les, marxa a Roma on té la peregrina idea de dotar els Estats Pontificis amb una constitució, el que li costa el seu estranyament de Roma.[3]
El 1831, retornat a Bèlgica, s'involucra en el quefer polític del nou estat, tot i que no aconsegueix ser elegit diputat. El 1835 és nomenat professor de l'Escola Militar de Bèlgica i de la universitat Lliure de Brussel·les. El 1840 haurà de deixar l'escola militar en aprovar-se una llei d'incompatibilitats.[4]
El 1841 va ser escollit membre de l'Acadèmia Reial de la que el 1848 en va ser nomenat president. Va morir un parell de mesos després del seu nomenament.[5]
Verhulst és conegut, sobre tot, per haver estar el primer matemàtic en modelitzar el creixement de la població amb la funció logística[6] (ell mateix li va donar el nom), en comptes de les funcions de progressió geomètrica que havia predicat Malthus.[7] Aquesta funció, una variant de les corbes sigmoides, va reduint progressivament la taxa de creixement a mesura que la població es fa més gran. Amb ella va predir que la població de Bèlgica no seria mai més gran de 6.600.000 habitants. A finals del segle xix era de 6.064.000 habitants,[8] tot i que actualment supera el deu milions (encara que els límits geogràfics poden haver canviat considerablement).
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Kint, J.; Constales, D.; Vanderbauwhede, A. «Pierre François Verhulst's Finak Triumph». A: Marcel Ausloos, Michel Dirickx (eds.). The Logistic Map and the Route to Chaos (en (anglès)). Springer, 2006, p. 13-28. ISBN 978-3-540-28366-9.
- Pastijn, Hugo. «Chaotic Growth with the Logistic Model of P.F. Verhulst». A: Marcel Ausloos, Michel Dirickx (eds.). The Logistic Map and the Route to Chaos (en (anglès)). Springer, 2006, p. 3-12. ISBN 978-3-540-28366-9.
- Schtickzelle, Martial «Pierre-François Verhulst (1804-1849). La première découverte de la fonction logistique» (en (francès)). Population, Vol. 36, Num. 3, 1981, pàg. 541-556. ISSN: 0032-4663.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pierre François Verhulst» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Pelseneer, J. «Verhulst, Pierre-Franços». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 17 setembre 2016].