Pinguipes chilensis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPinguipes chilensis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreUranoscopiformes
FamíliaPinguipedidae
GènerePinguipes
EspèciePinguipes chilensis Modifica el valor a Wikidata
Valenciennes, 1833[1][2][3][4][5]
Nomenclatura
Sinònims
Pseudopercis chilensis (Valenciennes, 1833)[4]

Pinguipes chilensis és una espècie de peix de la família dels pingüipèdids i de l'ordre dels perciformes.[6] És inofensiu per als humans,[7] pescat de forma artesanal i venut fresc un cop arriba a port.[8] A Xile és considerat un peix de qualitat mitjana (tot i que la seua carn és molt bona, suau i blanca) i menjat fregit, a la planxa o en cebiche.[9]

Morfologia[modifica]

El cos, allargat, fa 50 cm de llargària màxima,[10] 1,6 kg de pes[11] i presenta els perfils dorsal i ventral gairebé rectes. 6 espines i 28 radis tous a l'aleta dorsal i 1 espina i 25 radis tous a l'anal. 18-19 radis a les aletes pectorals i entre 17 i 18 a l'aleta caudal. Aleta dorsal única i llarga, la qual s'origina a l'altura de l'inici de l'aleta pectoral. Aleta anal única i llarga. Aletes pelvianes d'inserció toràcica. Peduncle caudal robust. Mandíbula inferior amb diverses fileres de dents de mida i posició irregular, i amb una longitud de 0,5-4,5 mm. Mandíbula superior amb una única filera de dents distribuïts de forma irregular i de 0,4-4 mm de longitud. Dents al vòmer i als palatins. Llavi superior gruixut i groguenc. El primer arc branquial esquerre presenta 14-18 branquiespines, de les quals 5-6 són a la branca superior i 8-12 a la inferior. Escates ctenoides. Dues bandes longitudinals de taques clares irregulars sobre la línia lateral, la qual té 76-143 escates ctenoides. Opercle amb una espina plana. 35-37 vèrtebres totals, de les quals 15 corresponen a les precaudals i 21 a les caudals.[7][8]

Ecologia[modifica]

És un peix marí, demersal (fins als 100 m de fondària)[10] i de clima temperat (3°S-54°S), el qual viu al Pacífic sud-oriental: Els fons fangosos, sorrencs i rocallosos des de la regió de Tumbes (Perú) fins a Magallanes (Xile).[12][4][7][13] A Xile es nodreix d'organismes bentònics (peixos, equinoderms, mol·luscs, crustacis i cucs) i zooplàncton[14][8][11][15] i el seu nivell tròfic és de 3,48.[16] L'aparellament ocorre a la primavera.[17][7]

Referències[modifica]

  1. ↑ Cuvier G. i Valenciennes A., Histoire naturelle des poissons. Tome troisième. Suite du Livre troisième. Des percoïdes à dorsale unique à sept rayons branchiaux et à dents en velours ou en cardes. Hist. Nat. Poiss. 1829. V. 3. i-xxviii + 2 pp. + 1-500
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Cuvier, G. i Valenciennes, A., 1833. Histoire naturelle des poissons. Tome neuvième. Suite du livre neuvième. Des Scombéroïdes. Historie naturelle des poissons. V. 9: i-xxix + 3 pp. + 1-512, Pls. 246-279.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ uBio (anglès)
  6. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 FishBase (anglès)
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Departament d'Oceanografia de la Universitat de Concepción (Xile) (castellà)
  9. ↑ LaRompiente Arxivat 2011-08-26 a Wayback Machine. (castellà)
  10. ↑ 10,0 10,1 Rosa, I. L. i R. S. Rosa, 1997. Systematic revision of the South American species of Pinguipedidae (Teleostei, Trachinoidei). Revta. Bras. Zool. 14(4):845-865. Pàg. 852
  11. ↑ 11,0 11,1 Medina, M., M. Araya i C. Vega, 2004. Alimentación y relaciones tróficas de peces costeros de la zona norte de Chile. Invest. Mar. 32(1):33-47. Pàg. 42.
  12. ↑ Pequeño, G., 1989. Peces de Chile. Lista sistemática revisada y comentada. Revista de Biología Marina, Valparaíso. V. 24 (núm. 2): 1-132
  13. ↑ GBIF (anglès)
  14. ↑ González, P. i C. Oyarzún, 2003. Diet of the Chilean sandperch, Pinguipes chilensis (Perciformes, Pinguipedidae) in the southern Chile. J. Appl. Ichthyol. 19(6):371-375.
  15. ↑ FishBase (anglès)
  16. ↑ Sea Around Us (anglès)
  17. ↑ González, P., 2001. Biología reproductiva y conducta trófica de Pinguipes chilensis (Valenciennes, 1833) (Perciformes, Pinguipedidae). Tesis Magíster en Ciencias mención Zoología. Universidad de Concepción, Xile. 160 p

Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units.
  • González, Paola i Oyarzun, Ciro, 2002. Variabilidad de índices biológicos en Pinguipes chilensis (Valenciennes, 1833) (Perciformes, Pinguipedidae): ¿Están realmente correlacionados?. Gayana (Concepc.) (en línia). Vol. 66, núm. 2, pp. 249-253. [1]
  • Jenyns, L., 1842. Fish. A: C. Darwin (ed.). The zoology of the voyage of H.M.S. Beagle, under the command of Captain Fitzroy, R.N., during the years 1832-1836. Smith, Elder & Co., Londres (en 4 parts): p. 1-32 (gener del 1840); 33-64 (juny del 1840); 65-96 (abril del 1841); 97-172 (abril del 1842). Pàgs. 21-23.
  • Museu Suec d'Història Natural, 1999. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia.
  • Randolph, S. i M. Snyder, 1993. The seafood list: FDA's guide to acceptable market names for seafood sold in interstate commerce. U.S. Government Printing Office, Washington DC, els Estats Units.
  • Rosa, I. L. i R. S. Rosa, 1987. Pinguipes (Cuvier and Valenciennes) and Pinguipedidae (Günther), the valid names for the fish taxa usually known as Mugilioides and Mugiloididae. Copeia, 1987 (núm. 4): 1048-1051.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pinguipes_chilensis&oldid=33562543»