Plaça de Bous de Bocairent
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Plaça de toros  | |||
| Construcció | 1834 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bocairent (la Vall d'Albaida) | |||
| ||||
| Bé immoble d'Etnologia | ||||
| Activitat | ||||
| Capacitat màxima | 3.760 seients individuals | |||
La Plaça de Bous de Bocairent és la plaça de bous més antiga del País Valencià.[1][2][3] Construïda el 1843, és una peça única i singular per la seua originalitat, ja que està excavada en la seua major part en roca viva. La configuració muntanyosa del terreny dota a la plaça d'una peculiar distribució que fa que es puga accedir a pis pla tant a la porta d'arrossegament com a la llotja presidencial en el més alt. El seu aforament actual és de 3.760 localitats. Disposa de 6 corrals, escorxador, infermeria i capella.
La idea de la construcció de la Plaça de Bous fou de D. Manuel López Rovira, enguerí i instal·lat a Bocairent, on va tindre una fàbrica de draps. Durant la primera mitat del segle xix, la indústria tèxtil va patir una forta crisi i per a remeiar la desocupació existent, en una reunió del gremi local se li va ocórrer la idea de construir una plaça de bous.
I així, els obrers tèxtils van canviar les llançadores per pics i va començar el desmunt del motícul anomenat "la Serreta" i dia a dia, van anar apareixent grades irregulars; fins als mateixos refugis van ser excavats dins de la roca, al peu de les localitats de barrera.
Actualment es continuen realitzant corregudes de bous a més d'activitats culturals, esportives o festives en època estival.
Referències[modifica]
- ↑ «Plaza de toros de BOCAIRENT». [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ Casares, Enrique Amat. Plaza de toros de Bocairent (en castellà). Diputación de Valencia, 2002. ISBN 978-84-7795-318-0.
- ↑ Martín, Beatriz Badorrey. Otra historia de la tauromaquia: toros, derecho y sociedad (1235-1854) (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 2017. ISBN 978-84-340-2378-9.