Pla de Reguant
| Tipus | Indret  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Súria (Bages) | |||
| ||||
| Conca hidrogràfica | Cardener | |||
| Dades i xifres | ||||
| Superfície | 23,06 ha | |||
El Pla de Reguant és una plana al·luvial situada al marge dret del riu Cardener, compresa entre el riu i el canal industrial, al sud de la població de Súria. L'espai abasta una extensió d'unes 23 hectàrees. És pràcticament pla, sense desnivells, i forma una extensa zona inundable al costat del riu.[1]
El bosc de ribera del Pla de Reguant és un dels més extensos i ben conservats de la Catalunya interior. El nivell freàtic és molt proper a la superfície, fet que ha permès que la vegetació de ribera, dominada per l'àlber (Populus alba), ocupés gairebé tota la plana, a excepció d'un petit camp de conreu.[1]
Entre els hàbitats destaquen l'hàbitat d'interès comunitari 92A0 "Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera" i el 3280 "Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes". Pel que fa a la flora, l'àlber és l'espècie forestal dominant, però també hi ha pollancres (Populus nigra), freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), salzes (Salix alba), verns (Alnus glutinosa), tamarius (Tamarix sp.), etc.[1]
Des del punt de vista faunístic, el pla de Reguant és un punt de nidificació i repòs per a molts ocells. El teixidor (Remiz pendulinus), l'oriol (Oriolus oriolus), el rossinyol (Luscinia megarhynchos), el picot verd (Picus viridis), el picot garser gros (Picoides major) o l'ànec collverd (Anas platyhrynchos), entre d'altres, nidifiquen enmig de la massa forestal. Altres espècies com el bernat pescaire (Ardea cinerea) hi passen l'hivern.[1]
L'espai és travessat per una cinta transportadora de sals potàssiques que va des del pou principal de la mina de Súria fins a la planta de tractament. Aquesta cinta representa una clara agressió al bosc de ribera, que queda partit en dues zones. Hi ha també diverses infraestructures situades dins l'espai o a les seves proximitats immediates (canonada del col·lector de salmorres, instal·lacions relacionades amb la cinta transportadora i el pou miner, canal industrial, resclosa, EDAR, etc.). L'extensió del conreu central o els moviments de terres per condicionar nous camps -com alguns produïts recentment- podrien també malmetre l'espai.[1]
Les principals amenaces a la conservació d'aquesta zona humida provenen del risc de salinització per possibles fuites del col·lector de salmorres o per accidents de la cinta transportadora de sals potàssiques (amb pocs elements protectors per a evitar la salinització del sòl situat al seu voltant).[1]
Per aquest sector transcorre un tram dels senders GR 3-1 i PR C-134. Aquest fet i la proximitat a la població de Súria fan que es tracti d'una zona força transitada. Actualment l'espai està inclòs dins el PEIN (espai "Serra de Castelltallat") i pertany també a la Xarxa Natura 2000 (espai ES5110014 "Serra de Castelltallat"). També està protegit pel Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Pla de Reguant i Pla de les Hortes, promogut per l'Ajuntament de Súria i aprovat definitivament l'any 2001. Aquest Pla especial estableix el règim de sòl no urbanitzable d'especial protecció per al Pla de Reguant i n'especifica els usos permesos.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Pla de Reguant». Fitxes descriptives de zones humides. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (CC-BY-SA). [Consulta: 11 març 2014].