Desprès d'haver deixat tota la resta del seu exèrcit a Gal·lípoli es presentà amb dos-cents homes escollits a l'emperador Miquel (...), amb la intenció de demanar-li la soldada convinguda per a ses tropes i de, si calgués, emprar l'amenaça per aconseguir-la. Això no feu més que encendre la còlera que l'emperador tenia ja feia temps contra ell i fou la causa que molts soldats armats caiguessin damunt d'ell i el matessin(...)
»
— Nicèfor Gregoràs, <<Byzantina Historia>>, Llibre VII, cap. III, 5
«
Cregueren els soldats romans que amb aquest fet abatrien el valor dels llatins o tal volta durien a més mesurats termes l'orgull de la seva audàcia, reduint-los a l'extrem de subjectar-los en llurs cossos i voluntats com a esclaus o obligant-los a tornar per força pel mateix camí per on havien vingut. Mes tals pensaments sols caben en esperits mesquins que no abasten a entendre que una intel·ligència pròvida dirigeix les humanals accions, els últims resultats de les quals s'adrecen a l'execució d'un pla per ella preconcebut (...). Car a les coses que Déu no beneeix els són contraries la mar, la terra i fins i tot l'aire, com si fossin ministres de sa venjança contra el qui d'Ell s'aparta i viola la justícia(...). I la prova més evident de tot ha estat la mort del Cèsar Roger. Els romans, penedits d'haver-lo cridat i desitjosos de posar remei al seu malestar, dugueren a cap el seu assassinat, considerant-lo com la deslliurança dels seus mals i, com es veurà en aquesta història, amb ell (és a dir, amb dit assassinat) solament n'atragueren damunt d'ells altres de pitjors i de més greus. Sempre que la divina Providència no afavoreix les accions i consells humans aquests tenen un trist i molt contrari resultat.
»
— Nicèfor Gregoràs, <<Byzantina Historia>>, Llibre VII, cap. IV, 1-3
