Pont Besletski
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (ka) იბესლეთის ხიდი  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Pont d'arc | |||
| Característiques | ||||
| Material | pedra | |||
| ||||
| Monument Cultural destacat de Geòrgia | ||||
El Pont Besletski o Pont Besleti (en rus: Беслетский мост; en georgià: ბესლეთის ხიდი), també és conegut com el Pont de la Reina Tamara, és un pont d'arc de pedra medieval a Sukhumi, en la proclamada República d'Abkhàzia, que Geòrgia continua considerant part del seu territori nacional. És un important vestigi de l'arquitectura medieval de la zona. Es troba a uns 6 quilòmetres, al nord-oest del centre de la ciutat de Sukhumi,[1][2] estès sobre el petit riu de muntanya Basla.[1][3][4] La seva construcció es remunta a la fi del segle xii. Estudis realitzats el 1936 remunten la seva construcció als segles X - XI.[3]
Característiques[modifica]
Té una longitud total de 35 metres, estant només l'arc de 13,3 metres i 8 metres d'alçada, així com 80 centímetres d'amplada.[1][2][3] És un pont d'un sol arc, estant un exemple il·lustratiu dels dissenys de ponts medievals. Està construït amb blocs rectangulars de pedra calcària.[1][2]
Els vessants van ser tallats a pic en la pedra calcària, utilitzant una forta argamassa calcària, assolint una capacitat de càrrega de 8 tones.[1][3] El secret de la seva solidesa encara és un misteri.[3][5]
Gravats[modifica]
En una inscripció contemporània en alfabet georgià primitiu asomtavruli, dels segles XI - XII es pot llegir:[1][6]
| « | Crist, el sobirà, en tots els sentits... exaltat en ambdues vides... | » |
Al pilar esquerre es troba gravada una "T" grega i la imatge de la creu.[1][7] Es desconeix la resta de la inscripció original.[5] Una estela de pedra amb inscripcions georgianes estava erigida en la capçalera del pont, però es va perdre durant la Guerra d'Abkhàzia a començaments de la dècada de 1990.
Entorn[modifica]
A l'antiguitat formava part d'un important camí de les valls muntanyoses, i el pont va tenir una gran importància estratègica.[1] En les rodalies del pont es troben les ruïnes de torres de combat medievals, testimoni de la importància estratègia del lloc, guardant el pont i l'entrada de la de la gorja contra incursions enemigues.[1] A 300 metres del pont, a la riba esquerra, es poden trobar unes ruïnes d'un antic temple i d'altres construccions, el que aparentment va constituir un llogaret feudal o un monestir.[3][7]
Estat actual[modifica]
Ara com ara, és l'únic pont d'aquest tipus que es conserva a Abkhàzia.[1][3] Durant l'any 1939 el pont va ser restaurat, reforçant els panys de pared laterals i asfaltant-ho parcialment.[3] Es troba en bon estat de conservació.[1]
Llegendes[modifica]
Reina Tamara[modifica]
Durant el regnat de la Reina Tamara de Geòrgia (entre 1184 i 1213), a qui la tradició l'adjudica haver ordenat la seva construcció. També se l'adjudica que haver-se col·locat al pont per admirar les meravelloses vistes.[1]
Altres llegendes[modifica]
Altre llegenda afirma que les costes patien freqüents atacs d'invasors, cremant i saquejant ciutats, així com emportant-se esclaus.[4] Després d'haver massacrat la població del país, en una gesta heroica un grup d'habitants van realitzar un atac a fons per rebutjar-los.[1][2][4][5] Per portar a terme aquest atac, va ser indispensable construir un pont, però només hi havia disponible pedra calcària i sorra, i no hi havia temps per preparar la calç.[7] Per la qual cosa es va llançar la consigna:[2][8]
| « | Tot aquell que estimi la llibertat, que al missatger li doni un ou de gallina | » |
Reunint-se de la nit al dia 40.000 ous./>[2] Amb aquests ous, mesclats amb sorra, en una nit es va construir el pont, i per ell van atacar als enemics per la rereguarda.[1][2] Els enemics van ser rebutjats cap al mar, assolint la tan llargament desitjada independència.[4][5]
Encara que les llegendes l'atribueixin als ous la seva fortalesa, va ser construïda sense clara de cap ou, i segueix vigorosament en peu després de 800 anys.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 «Всё об отдыхе В Абхазии - Todo para descansar en Abjasia» (en rus). vabhazii.ru. Arxivat de l'original el 19 de juliol de 2009. [Consulta: 30 abril 2009].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Сухум - Беслетский мост -- Sujum - Besletski most» (en rus). advantour.com. Arxivat de l'original el 5 de desembre de 2008. [Consulta: 30 abril 2009].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «СУХУМ - Sujum» (en rus). apsny.ru. Arxivat de l'original el 28 d'abril de 2009. [Consulta: 30 abril 2009].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Легенды Абхазии - Leyendas de Abjasia» (en rus). dpashka.narod.ru. [Consulta: 30 abril 2009].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Беслетский мост - Абхазия -- Beresti most - Abjasia» (en rus). Мандалай - Mandalay. Arxivat de l'original el 8 de març de 2009. [Consulta: 30 abril 2009].
- ↑ Voronov, Yu. N.. В мире архитектурных памятников Абхазии. En el mundo de los monumentos arquitectónicos de Abkhàzia. М.: Искусство, 1978, p. 176.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Архитектурные памятники Сухуми и его окрестностей - Monumentos arquitectónicos de Sujum y sus alrededores» (en rus). suxumi.narod.ru. [Consulta: 30 abril 2009].
- ↑ «Всё об отдыхе В Абхазии - Todo para descansar en Abjasia» (en rus). vabhazii.ru. Arxivat de l'original el 19 de juliol de 2009. [Consulta: 30 abril 2009].