Pont Vermell (frontera)

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Pont Vermell
Imatge
Nom en la llengua original(ka) წითელი ხიდი
(az) Qırmızı Körpü Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPont internacional Modifica el valor a Wikidata
Part deFrontera entre Geòrgia i Azerbaidjan Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XVII Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Mesura175 (longitud) m
TravessaKhrami River (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 19′ 45″ N, 45° 04′ 23″ E / 41.32922°N,45.07311°E / 41.32922; 45.07311
Monument Cultural destacat de Geòrgia

El Pont Vermell (en àzeri: Qırmızı Körpü ; en georgià:წითელი ხიდი), és un pont de carretera transfronterer entre Geòrgia i l'Azerbaidjan, que connecta Tbilissi amb Ganja.[1] El pont arcat que creua el riu Khrami està fet de maons vermells, i està situat en la zona neutral entre els guàrdies fronterers i un punt de cruïlla de frontera. Va ser construït principalment en el segle xvii. El Pont Vermell es va usar diàriament fins a 1998, quan es va completar la construcció d'un pont nou i molt més gran en el marc dels projectes TRACECA (Corredor de Transport Europa-Cáucaso-l'Àsia).[2]

Història[modifica]

Dibuix del Pont Vermell de 1859.

En aquest lloc, a 95 metres del Pont Vermell, n'hi havia un antic pont del segle xii que creuava el riu Khrami.[3][4] El que es coneix com el «Pont Trencat», les seves ruïnes s'han conservat a les dues riberes aigua amunt del riu.

El Pont Vermell va ser construït al voltant de 1647, sota el govern del rei Rostom [5]] Va ser de gran importància per al desenvolupament econòmic i polític de Geòrgia.

L'àrea del pont també s'ha constituït a vegades, en un camp de batalla. El 7 de setembre de 1795, un gran exèrcit d'Agha Muhàmmad Khan Qajar es va enfrontar a 200 soldats georgians del rei Irakli II en el pont. Els defensors del pont es van veure obligats a retirar-se.[6][7]

Al febrer de 1921, els combatents georgians es van enfrontar amb unitats de l'Exèrcit Roig en aquest pont. Els soviètics van ocupar el pont i van atacar Tbilissi.[8][9]

Al llarg de la dècada de 1990 n'hi va haver un gran mercat en la zona neutral,[10] realitzat per àzeris des de l'àrea de Marneuli de Geòrgia. A la primavera de 2006, els georgians van tancar el mercat com a part de la seva campanya contra el contraban.

Al 2012, per decret presidencial, el Pont Vermell va ser reconegut com a indret del patrimoni cultural destracat de Geòrgia.[11]

Descripció[modifica]

El pont té 175 m de longitud, 10-12 m d'alt, i de 4.3 m a 11.7 m d'amplada. El pont arcat té 4 arcs amb les següents mides: 8.2 + 16.1 + 8 + 26.1 m.[12] Està realitzat amb maons vermells de 22 x 22 x 4 cm.

Es van construir dos llocs de vigilància entre els pilars del pont, amb una àrea total de 300 metres quadrats.[4]

Referències[modifica]

  1. [enllaç sense format] http://www.lonelyplanet.com/georgia/practical-information/visas
  2. Το πρόγραμμα TRACECA του TACIS αφορά τη δημιουργία ενός διαδρόμου μεταφορών που ξεκινά από την Κεντρική Ασία, προχωρεί κατά μήκος της Κασπίας Θάλασσας και συνεχίζεται μέσω του Καυκάσου μέχρι την Ευρώπη. Καλύπτει όλους τους τομείς οδικών, σιδηροδρομικών, θαλάσσιων μεταφορών καθώς και το εμπόριο. http://www.traceca-org.org/
  3. «ანტიკური ხანის ორი ხიდი საქართველოში».
  4. 4,0 4,1 soobshchenīi͡a, Russia Ministerstvo puteĭ. Zhurnal, 1863. 
  5. Щусев П. В. Мосты и их архитектура. — М.: Гос. изд-во лит. по стр-ву и архитектуре, 1953. — p. 186 — p.360
  6. თბილისის აღება აღა–მაჰმად–ხანისაგან 1795 წელს (მოთხრობა თვალით მნახველისა), ჟურნალი ივერია, თბ., 1885 წ.N 2.
  7. იასე ცინცაძე, აღა-მაჰმად–ხანის თავდასხმა საქართველოზე, თბ., 1969 წ.
  8. ქართული საბჭოთა ენციკლოპედია, ტ. 11, გვ. 319, თბ., 1987 წელი.
  9. საქართველოს ისტორიის ნარკვევები, ტ.IV. თბ., 1973 წ.
  10. Azerbaijan with excursions to Georgia published by Trailblazer, third edition, p. 265
  11. «კულტურული მემკვიდრეობის ძეგლისათვის ეროვნული მნიშვნელობის კატეგორიის განსაზღვრის შესახებ» (en georgià). [Consulta: 1r agost 2019].
  12. Усейнов М. А., Саламзаде А. В., Бретаницкий Л. С. История архитектуры Азербайджана. — М.: Госстройиздат, 1963. — p. 106. — p.396