Portal:Filosofia/Titular
Benvinguts al Viquiportal de Filosofia de la Viquipèdia. Aquest portal vol servir com a centre d'informació i de recursos per a tothom interessat en la filosofia.
La filosofia (del grec φιλοσοφία, amor pel saber), ha acompanyat l'home des de la Grècia antiga, quan els ciutadans es reunien vora l'àgora per discutir sobre diversos temes que els preocupaven. Ja aleshores, la diversitat de creences i de pensaments portà a agrupar-se en diferents escoles, sota el nom de grans mestres: Pitàgores, Sòcrates, Plató, Aristòtil. Els temps canviaren, i amb les conquestes d'Alexandre el Gran, el territori s'expandí per Europa al mateix temps que ho feu el pensament d'aquells que hi habitaven. Sorgiren noves escoles, i s'adaptaren les antigues: estoics, epicuris, escèptics, cínics.
Les invasions bàrbares esfondraren tot el model. Amb la ciutat assetjada pels vàndals, caigué també Agustí d'Hipona, coneixedor dels antics sabers, alguns dels quals foren integrats en el cristianisme, que prenia cada cop més força; començava l'edat mitjana. Durant més de mil anys, filosofia i teologia anirien lligades, tot i que diversos pensadors interpretarien el saber aristotèlic dominant i donarien nous punts de vista: Averrois, Tomàs d'Aquino, Pere Abelard, ... Amb Guillem d'Occam l'escolàstica arribava a la seva fi, i un jove Petrarca anticipa l'arribada d'una nova època: el Renaixement. Hi hagué canvis en arquitectura, en pintura, en música, en política,... i per suposat, també en el pensament. Es volia passar pàgina de l'edat fosca que els havia separat de la llum dels antics. És l'època del ressorgiment del platonisme, de Ficino, Pico della Mirandola, Maquiavel, Copèrnic, Giordano Bruno, Montaigne.
El naturalisme renaixentista acaba, i amb ell l'alquímia, les forces ocultes. Descartes obre la porta a una nova època, un nou mètode de coneixement analític, en avinença amb els nous temps, la Il·lustració, la raó i la ciència. Sorgeixen diverses reaccions: racionalistes d'una banda, empiristes de l'altra, Spinoza, Leibniz, Berkeley, David Hume, i finalment, Newton. Kant assenta unes noves bases per a la filosofia així com una nova relació entre l'ètica i la moral, buscant un principi ètic que pugui ser universal. Tornen a sorgir moviments contraris, és l'època del Romanticisme, que dóna peu a Hegel, i al forniment de les ideologies: marxisme, anarquisme, que responen al desenvolupament paral·lel de la política liberal i a la revolució industrial. Kierkegaard, Nietzsche, Ludwig Wittgenstein, Michel Foucault, reflexionen sobre el discurs i l'individu. El capitalisme triomfa i exporta la democràcia al món.
Però amb aquest domini de la civilització occidental es produeix un fenomen nou dins del pensament humà: l'intercanvi intensiu entre el pensament d'occident i el de la resta de civilitzacions. A partir de la colonització fins allò que ara s'anomena la "globalització", aquest contacte evoluciona des d'una visió condescendent i etnocèntrica de la part dels europeus fins a un inici de fusió entre les diverses visions del món. Al seu torn, després d'haver influït el pensament i les creences dels pobles dominats, pensadors, artistes i científics occidentals, com ara Schopenhauer, els romàntics o Jung, comencen a interessar-se a aquests corrents de pensament i es desenvolupen noves vies sincrètiques que intenten, per exemple, reunir raó i espiritualitat.