Vés al contingut

Pot del pebre del tresor de Hoxne

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaPot del pebre del tresor de Hoxne
Tipusobjecte arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle IV
Lloc de descobrimentHoxne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióMuseu Britànic

El Pot del pebre del tresor de Hoxne, conegut com el "Pot del pebre de l'emperadriu", tot i que ara no semble representar una emperadriu, és un "piperatorium" d'argent, parcialment daurat, i data de prop del 400.[1] Es trobà formant part del Tresor de Hoxne, Suffolk, el novembre de 1992, i es troba al Museu Britànic, on és normalment exhibit. És una estatueta buida d'argent que representa la part superior del cos d'una dona. Té un mecanisme que permet carregar pebre o altres espècies per la base i després salpebrar els aliments. El mecanisme no mol el pebre i té un disc rotatiu amb tres posicions. Una posició permet omplir-lo; una altra té orificis fins per a permetre l'aspersió del pebre i una altra tanca el potet. Aquest objecte fou triat per a la sèrie BBC Radio 4 de 2010, Una història del món en 100 objectes.

El potet del pebre en l'arqueologia romana[modifica]

The golden back of a statue of a lady made from metal standing on dumpy feet
Vista posterior del flascó

Les Piperatoria són infreqüents en l'arqueologia romana. Quatre, incloent aquest, l'Emperadriu, es trobaren en el tresor de Hoxne, a Anglaterra. Es considera que aquests objectes contenien pebre o alguna altra espècia cara. L'evidència de pebre en particular prové de la presència de pebre negre mineralitzat, que es trobà en tres jaciments descoberts en la dècada de 1990, i de les tauletes de Vindolanda, que registren la compra d'aquesta espècia per dos "denarii" prop de la muralla d'Adrià.[2] Altres jaciments contenien aromes alimentàries, com ara coriandre, olives, api, anet, sajolida, mostassa i fenoll. L'existència d'altres aromes es coneix per traduccions de receptes.[3]

Es van trobar dos "forns de fusió de pebre" a la Casa de Menandre de Pompeia, però no eren adequats per a ser usats com a tal, i això suggerí que de fet s'empraven per a tastar el vi en comptes d'espargir pebre.[4] Els únics objectes que són inqüestionablement piperatoria són tots posteriors al 250 ae i es trobaren en llocs diferents: a la Plaça Camille-Jouffres de Vienne, França, en el “Tresor de Chaourse" al departament d'Aisne, França; a Nicolaevo, Bulgària; i un altre d'origen incert, probablement de Sidó, Líban.[5][6][7]

Notes[modifica]