Pozzi Escot (compositora)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPozzi Escot
Nom originalOlga Pozzi Escot
Biografia
NaixementOlga Pozzi-Escot Buenaño[1]
1r octubre 1933 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Lima (Perú) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaCambridge (Massachusetts)
FormacióReed College, Juilliard School, Musikhochschule
Activitat
OcupacióCompositora,
Teòrica musical,
Assagista,
Professora universitària
OcupadorConservatori de Música de Nova Anglaterra Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica electrònica Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRobert Cogan (n. 1930)
Musicbrainz: 58b91314-d519-45d0-afe6-02d02708815e Discogs: 1948234 Modifica el valor a Wikidata

Olga Pozzi Escot (Lima, Perú, 1 d'octubre de 1933), amb nom artístic Pozzi Escot, és una compositora i teòrica musical estatunidenca d'origen peruà.[1]

És professora al Conservatori de Nova Anglaterra, a Boston (Massachusetts).[2]

Biografia[modifica]

Pozzi Escot va néixer a Lima (República del Perú), filla d'un diplomàtic francès.[2] Va viure al Perú durant cinc anys i després es va mudar amb la seva família a França.[2]

De tornada al Perú, entre 1949 i 1953, va estudiar a l'Acadèmia de Música Sas-Rosay (Lima) on va estudiar harmonia i composició amb el violinista i compositor franc-belga Andrés Sas (1900-1967).[3][4]

A finals de 1953, a l'edat de 20 anys va emigrar als Estats Units per estudiar música a la universitat Reed College, a la ciutat de Portland (Oregon).[2] Tres anys més tard es va convertir en ciutadana estatunidenca.[2] Entre 1954 i 1957 va estudiar a la Juilliard School (Nova York), on es va graduar com a llicenciada en composició (1956) i Bachelor in Arts (1957).[2]

El 1960 es va mudar a la ciutat d'Hamburg (Alemanya), on va estudiar en la Hochschule für Musik und Theater (Acadèmia de Música i Teatre), amb el compositor francès d'origen espanyol Philipp Jarnach (1892-1982) i el compositor californià William Bergsma (1921-1994).[2][4]

Ha rebut diversos premis internacionals, afiliacions a associacions musicals i honors.[3]

Entre 1964 i 1972 va fer classes de teoria i composició al New England Conservatory.[3]

Des de 1972 va ser professora assistent a la universitat Wheaton College.[3]

Escot és membre de Woodrow Wilson Visiting Fellow, i presidenta de la International Society of Hildegard von Bingen Studies (Societat Internacional d'Estudis Hildegard von Bingen)[5]

Escot ha presentat les seves obres al Carnegie Hall, CUBE Ensemble a Chicago, Rome Oktoechoes Ensemble, Paris-Ensemble Intercontemporain, Russia St. Petersburg Chamber Players, Catedral de Colònia (Alemanya), Corcoran Gallery (a Washington DC).[5]

Vida privada[modifica]

Pozzi Escot resideix a la ciutat de Cambridge (Massachusetts) amb el seu espòs, el compositor i teòric musical estatunidenc Robert Cogan (n. 1930).[2]

Obres[modifica]

Ha gravat les seves obres en les discogràfiques Delos, Neuma, Espectre, Leo, Music & Arts i Centaur i les ha publicat a través de Publication Contact International.

Obres: vocals, de càmbra, orquestrals, electròniques, ballet i multimèdia, entre d'altres.[3]

  • 1959: Three Poems of Rilke per a quartet de corda i narrador.[6]
  • Lamentus (Trilogy nr. 1, for the 6 million, obviously the Jewish Nazi victims) [Lament (trilogia núm. 1 per als sis milions, òbviament, les víctimes jueves dels nazis'] per a soprano, dos violins, dos violoncels, piano i tres tambors.
  • Christos (Trilogy nr. 2) per a flauta alt, contrafagot, tambors i tres violins.[7]
  • Visione [‘visió’] per a contrabaix, flauta, saxòfon alt, soprano, percussió i narrador.
  • Three Movements (‘tres moviments') per a piano i violí.
  • Sands (Symphony nr. 5) [‘Sorres (Simfonia núm. 5].
  • Fergus Are per a orgue
  • Missa Triste per a cor femení i tres instruments

En 1975 ―quan la Filharmònica de Nova York va estrenar la seva Cinquena simfonia― Pozzi Escot va ser triada una de les cinc compositores nord-americanes més importants del segle XX.[5]

Llibres[modifica]

És autora de The Poetics of Simple Mathematics in Music (‘la poètica de la matemàtica simple en la música’), i coautora de Sonic Design: The Nature of Sound and Music [‘Disseny Sonor: La Naturalesa del So i la Música’].[5] Des de 1980 dirigeix la revista de música que ella mateixa edita: Sonus.[5] Ha publicat més de trenta articles (sobretot en la seva pròpia revista) analitzant la relació entre la música i la matemàtica.[5]

Crítiques[modifica]

Algunes opinions de crítics musicals:[5]

« La Cinquena Simfonia d'Escot és una construcció matemàtica formidable on els sons resultants expressen una poderosa emoció Escot's Fifth Symphony is a formidable mathematical construction where the resulting sounds expresses powerful excitement. »
— Andrew Porter, The New Yorker[5]
« Els Tres poemes de Rilke, d'Escot, van crear una emoció immensa Immense excitement was created with Escot's Three Poems of Rilke. »
— Theodore Strongin, The New York Times[5]
« El Concert per a piano de la compositora estatunidenca Escot encaixa perfectament amb la visió d'un altre gran estatunidenc: Charles Ives, el descobridor. American composer Escot's Piano Concerto perfectly fits in the vision of another great American, Charles Ives, the discoverer. »
— Jean-Etienne Marie, Musique Actuelle (Niza).[5]
« En el contrast entre les dissonàncies estridents i les melodies harmonioses, Visión 97 parla en el llenguatge musical més modern sobre la bellesa de la creació de Déu In the contrast between shrill dissonances and melodious harmonies, Visione 97 speaks in the most modern musical language of the beauty of God's creation. »
— Mainer Bistumsnachrichten[5]
« L' Aria II és una epopeia Aria II is an epic. »
— Richard Dyer, The Boston Globe[5]

Notes[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Escot, Pozzi (Olga)»[Enllaç no actiu], article biogràfic (en anglès) a Randel, Don Michael: The Harvard Biographical Dictionary of Music, publicat al lloc web Google Llibres.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Pozzi Escot», breu article biogràfic al lloc web Top Entity (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Boenke, Heidi M. (ed.)
  4. ↑ 4,0 4,1 «Olga Pozzi Escot», breu article biogràfic en espanyol, publicat al lloc web Filarmonia (Lima)
  5. ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 «Pozzi Escot» Arxivat 2016-03-26 a Wayback Machine., article del 23 de juliol de 2010 publicat a Necmusic.edu (el lloc web del New England Conservatory) (anglès)
  6. ↑ «Pozzi Escot: Three Poems of Rilke (1959)», vídeo al lloc web YouTube.
  7. ↑ «Escot's "Christus"», àudio de l'obra, al lloc web YouTube.

Enllaços externs[modifica]

  • Identificador de VIAF (Virtual International Authority Fitxer: Arxiu Virtual d'Autoritats Internacionals): 91402105 (autor personal).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pozzi_Escot_(compositora)&oldid=32460578»