Vés al contingut

Príncep Imperial del Brasil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre un títol de l'Imperi del Brasil. Si cerqueu el seu equivalent en el Regne de Portugal, vegeu «Príncep del Brasil».
Infotaula de títol nobiliariPríncep Imperial del Brasil
Tipustítol nobiliari Modifica el valor a Wikidata
Data1824 Modifica el valor a Wikidata –  1891 Modifica el valor a Wikidata
Actual titularAntônio João de Orléans e Bragança Modifica el valor a Wikidata
EstatImperi del Brasil Modifica el valor a Wikidata

Príncep Imperial del Brasil és un títol nobiliari creat per als hereus presumptes al tron de l'Imperi del Brasil. La successió monàrquica al Brasil (com anteriorment a Portugal) donava preferència als fills homes per davant de les dones i als germans de més edat, respecte els més joves.[1]

Corona del Príncep Imperial.

D'acord amb la Constitució brasilera de 1824, només el primer en la línia successòria rebia el títol de Príncep Imperial, cabent als altres fills del monarca el títol de Príncep (sense tanmateix tenir qualsevol vincle amb l'antic títol portuguès). El primogènit del Príncep Imperial era denominat Príncep de Grão-Pará.[2] No obstant això, es van haver de fer excepcions a la norma davant la necessitat de designar un hereu presumpte al tron brasiler quan l'emperador no tenia fills. Per exemple, Januária Maria, germana de Pere II, va ser Princesa Imperial fins al naixement del primer fill del monarca (Afonso Pedro).[3]

El títol va ser revocat –juntament amb la resta de títols nobiliaris existents en el Brasil– per la Constitució brasilera de 1891, promulgada després de la proclamació de la República el 1889.[4]

Prínceps imperials del Brasil[modifica]

Sobirà Imatge Nom i Parentiu Dates de naixement i mort Pèrdua del títol
Pedro I

Maria da Glória
(filla)
4 d'abril de 1819

15 de novembre de 1853
2 de desembre de 1825

Naixement del primer fill home de l'emperador

Pedro de Alcântara
(fill)
2 de desembre de 1825

5 de desembre de 1891
7 d'abril de 1831

Abdicació de Pere I, passa a ser l'Emperador del Brasil

Pedro II

Maria da Glória
(germana)
30 d'octubre de 1835

Reina de Portugal des de 1834, va renunciar als drets dinàstics brasilers

Januária Maria
(germana)
11 de març de 1822

18 de març de 1901
23 de febrer de 1845

Naixement del primer fill home de l'emperador

Afonso Pedro
(fill)
23 de febrer de 1845

11 de juny de 1847
11 de juny de 1847

Mort

Isabel Cristina
(filla)
29 de juliol de 1846

14 de novembre de 1921
19 de juliol de 1848

Naixement del següent fill home de l'emperador

Pedro Afonso
(fill)
19 de juliol de 1848

9 de gener de 1850
9 de gener de 1850

Mort

Isabel Cristina
(filla)
24 de febrer de 1891

Derogació del títol

Pretendents en la República[modifica]

Antônio d'Orleans i Bragança, l'actual pretendent al títol de Príncep Imperial.

En l'etapa republicana, el moviment monàrquic brasiler va passar a utilitzar el títol informal de Cap de la Casa Imperial Brasilera per designar l'hereu presumpte de iure del tron imperial.

  1. Pedro de Alcântara d'Orleans i Bragança (1891–1908), fill de l'anterior, va renunciar als drets de successió per casar-se amb la comtessa de Dobrzenicz.
  2. Luís Maria Filipe d'Orleans i Bragança (1908–1920), agraciat amb la condició d'hereu directe al tron després de la renúncia de l'anterior i del seu germà.
  3. Pedro Henrique d'Orleans i Bragança (1920–1921), fill del precedent.
  4. Luís Gastó d'Orleans i Bragança, (1921–1931), germà del precedent.
  5. Pia Maria d'Orleans i Bragança (1931–1938), germana del precedent.
  6. Luíz Gastó d'Orleans i Bragança (1938–1981), nebot del precedent.
  7. Bertrand d'Orleans i Bragança (1981–2022), germà del precedent.
  8. Antônio João d'Orleans i Bragança (2022–act.), germà del precedent.

Referències[modifica]

  1. Carrillo, Carlos Alberto «D. João de Bragança e uma Pitada de Direito Sucessório». Memória da Justiça Brasileira. Tribunal de Justiça - Estado da Bahia, Vol. 2.
  2. Nogueira, Octaciano. 1824 (en portuguès). 3a ed.. Brasília: Senado Federal, 2012, p. 78 (Constituições brasileiras). ISBN 978-85-7018-424-5. 
  3. Nogueira, André. «Tentaram colocar no poder: Januária de Bragança, a filha não tão conhecida de Dom Pedro I» (en portuguès brasiler). Aventuras na História. UOL, 08-06-2020. Arxivat de l'original el 2021-09-23. [Consulta: 23 novembre 2022].
  4. «CONSTITUIÇÃO DE 1891 - Publicação Original» (en portuguès). Câmara dos Deputados. [Consulta: 22 novembre 2022].