Pregària d'abandó
La pregària d'abandó o pregària d'abandonament a Déu Pare és una pregària resultant de l'espiritualitat de Charles de Foucauld. Arran dels escrits de Foucauld, es va convertir en el símbol de la seva espiritualitat,[1] principalment en la confiança en Déu Pare.
Pregària[modifica]
Després de la mort de Charles de Foucauld, apareixen les primeres congregacions basades en l'espiritualitat de Foucauld. La fundadora de les Germanetes de Jesús, Magdeleine Hutin, i els primers germans de Charles de Foucauld començaren a recitar aquesta oració simplificant-ne el text per evitar repeticions. Entre els anys 1940 i 1950 la pregària de Charles de Foucauld pren la seva forma definitiva:
Pare, em poso a les vostres mans.
Feu de mi el que vós voleu.
Sigui el que sigui, us en dono gràcies.
Estic disposat a tot.
Ho accepto tot,
amb tal que es compleixi la vostra voluntat
en mi i en totes les criatures.
No desitjo res més, Pare.
Us encomano la meva ànima,
us la dono amb tot l'amor que sóc capaç,
perquè us estimo i necessito donar-me,
posar-me a les vostres mans sense límits,
amb infinita confiança,
perquè vós sou el meu Pare.
Referències[modifica]
- ↑ Sophie de Villeneuve. «L'abandon, un vrai chemin spirituel!». Arxivat de l'original el 12 de desembre 2010. [Consulta: 4 juny 2010].