Premi Apel·les Mestres de Literatura Infantil Il·lustrada

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi Apel·les Mestres de Literatura Infantil Il·lustrada
Tipuspremi literari Modifica el valor a Wikidata
EpònimApel·les Mestres i Oñós Modifica el valor a Wikidata
Vigència1981 Modifica el valor a Wikidata - 
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Conferit perEdiciones Destino Modifica el valor a Wikidata

El Premi Apel·les Mestres, més conegut recentment com a Premi Destino Infantil – Apel·les Mestres, és un guardó al llibre il·lustrat infantil, un dels de més tradició i prestigi en el seu genère, que compta amb una reputació consolidada a l'Estat Espanyol.

És atorgat per Editorial Destino Infantil i Juvenil, del grup editorial Planeta, i en les darreres edicions també en col·laboració amb la Fundación Atresmedia.[1] La seva convocatòria és anual i la cerimònia d'entrega es duu a terme tradicionalment a Barcelona.

Història[modifica]

L'Editorial Destino instaurava l'any 1981 la primera convocatòria del premi, amb l'objectiu de retre homenatge al creador modernista Apel·les Mestres (escriptor, dibuixant i músic) i promoure l'edició d'àlbums il·lustrats concebuts com una fusió entre il·lustracions i textos de qualitat per explicar una història.[2]

La figura d'Apel·les Mestres i Oñós (Barcelona, 1854-1936)[3][4][modifica]

Retrat d'Apel·les Mestres per Ramon Casas, conservat al MNAC (Barcelona).

El 1874 va començar a confeccionar Llibre Verd, un àlbum de dibuixos en format de dietari, on recull apunts, retrats, indumentàries, paisatges rurals... Tot seguit el 1875 publicà el seu primer llibre de poemes (Avant!). A partir del 1877 la seva faceta d'il·lustrador era més reconeguda i va col·laborar activament amb revistes i diaris, com ara La Campana de Gràcia, La Publicitat o L'Esquella de la Torratxa. Il·lustrà diversos llibres, entre d'altres, obres de Cervantes, Andersen, Bécquer o Galdós, així com les seves pròpies obres. A partir del 1880 va publicar els àlbums de dibuixos La granizada, Cuentos vivos i Más cuentos vivos.

Celebrà nombroses trobades literàries a casa seva amb el grup d'artistes modernistes. El 1883 va iniciar la seva carrera teatral amb La nit al bosc i va arribar a estrenar més de seixanta obres. Concebia la peça teatral com un conjunt de text, música, moviment i plàstica.

La seva gran revolució va ser en el món del llibre, que va concebre com una peça d'art, amb una fusió de text, il·lustracions i música. També tenia molta cura de les especificacions tècniques de les obres (qualitat del paper, tipografia, coberta...). Se'l considerà un precursor del modernisme català amb els seus reculls poètics il·lustrats Vobiscum i Liliana.

Al principi de la seva carrera va ser guardonat en el Jocs Florals amb la Flor Natural (1883) i la Viola (1884). Fou nomenat Mestre en Gai Saber el 1908 i el 1915 va tornar a guanyar una Englantina dels Jocs Florals amb el recull de poemes Flors de sang, que juntament amb Atila, li va valdre La Legió d'Honor del govern francès el 1920 per la seva actuació a favor del bàndol aliat durant la guerra.

L'any 1914 degut a la pèrdua gradual de la vista va deixar de dibuixar i escriure, però el 1922 publicà cançons amb lletra i música pròpies. El 1920 mor la seva esposa i li dedicà In Memoriam (recull de retrats) i Semprevives (poemes).

El 1923 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i a partir del 1926 president dels Jocs Florals de la ciutat de Barcelona.

Les lletres catalanes el recorden amb la convocatòria d'un premi de literatura il·lustrada infantil que duu el seu nom.

Dotació econòmica[modifica]

Actualment la seva dotació és de 4.500 €, que es constitueixen com import del premi i avançament de regalies per la cessió dels drets d'edició en exclusiva a favor d'Editorial Planeta S.A., per la seva publicació sóta el segell editorial Destino. L'editorial publica les obres en el transcurs d'un any des de la concessió del guardó.[5]

Els àlbums il·lustrats guanyadors i alguns finalistes s'inclouen a la col·lecció Apel·les Mestres d'Editorial Destino Infantil i Juvenil.[6]

Criteris d'admissió[modifica]

Opten al premi totes les obres il·lustrades inèdites de temàtica lliure per a un lector infantil, que fomentin valors estètics, ètics i humans. Poden ser redactades en qualsevol de les llengües oficials de l'Estat Espanyol (castellà, català, euskera i gallec).

Com a obra il·lustrada el text i la il·lustració es valoren conjuntament i ambdós elements gaudeixen d'una significació equivalent. Cap dels dos pot ser accessori.

S'exclouen les obres premiades anteriorment en altres certàmens i les pòstumes. Els autors han de garantir la seva autoria i l'originalitat de l'obra.

Poden presentar-se al premi un equip de diverses persones, un autor de la part literària i un altre de la gràfica o un sol subjecte que assumeixi tant les il·lustracions com el text.

Les obres han de tenir una extensió d'entre 24 i 32 pàgines, inclosa la coberta.[5]

Acció solidària[modifica]

Des de l'any 2009 el premi compta amb una acció solidària gràcies a la col·laboració de la Fundación Atresmedia i Skoda, que consisteix en la distribució d'una edició especial del llibre guanyador el 23 d'abril, Dia del Llibre, a nens i nenes hospitalitzats a tot Espanya.

Aquesta iniciativa fomenta no només la lectura entre els infants i joves, sinó també l'educació en valors mitjançant la literatura infantil.[7]

Obres guardonades[6][modifica]

  • 2016: Vivir con Hilda (y sus inconvenientes), de Bel Olid i Mercè Canals[8][1]
  • 2015: El orinal de Fayán de Jordi Sierra i Fabra i Xavier Bartumeus[9][10]
  • 2014: Rabo de lagartija de Marisa López Soria i Alejandro Galindo[9][11]
  • 2013: Chocolate de Marta Chaves Vega[12]
  • 2012: Los viajes de Gustavo de Pilar Lozano Carbayo i Francesc Rovira[13]
  • 2011: ¡Eeeeeh! de Hernán Goñi Echevarría[14]
  • 2010: ¿Dónde está güelita Queta? de Nahir Gutiérrez[15]
  • 2009: La ventana infinita de Kim Amate[16]
  • 2008: Charlie, nas de llautó d'Anna Obiols i Joan Subirana[17][18]
  • 2007: Este sueño no es mío de Hernán Goñi Echevarría, Florencia Bianchi i Marcelo Pérez
  • 2006: ¡Te lo he dicho 100 veces! de Gabriela Keselmán i Claudia Ranucci[19]
  • 2005: Witika, la hija de los leones de Blanca Álvarez i Carmen García Iglesias[20]
  • 2004: Cuac de Carmen Posadas i Jesús Gabán[21]
  • 2003: Ring 1-2-3 y el nuevo mundo d'Emili Teixidor[22] i Philip Stanton
  • 2002: Laura y el corazón de las cosas de Lorenzo Silva i Jordi Sàbat[23][24]
  • 2001: Comemiedos de Jorge Zentner i Tassies[25][26]
  • 2000: Las damas de la luz de Adorac Santolaya Ruiz-Clavijo[27][28]
  • 1999: Las fotos de Sara de Gabriela Rubio[29][30]
  • 1998: Tim en la luna de Sophie Fatus i Margarida Trias[31]
  • 1997: El maravilloso viaje de Alejandro de Gisela Mehren[32]
  • 1996: Historias de soles de Davi[33]
  • 1995: La zorra modista de Biagio Bagini i Marcella Moia[34]
  • 1994: No os lo podéis imaginar de Elizabeth Duckett i Chiara Carrer[35]
  • 1993: La familia de Mic de Miguel Ángel Fernández-Pacheco[36] i Ana López Escrivá[37][38]
  • 1992: Zip y la oveja del sueño de Montse Ganges i Imapla[39]
  • 1991: El asunto de mis papás de Mabel Piérola[40]
  • 1990 - 1989: Uña y carne de Ricardo Alcántara[41][42] i Gusti[43][44]
  • 1988: Miwi de Pablo Echevarría[45] i Mónica Echevarría[46]
  • 1987: ¡Quiero una medalla! de Lluïsot[47]
  • 1986: Daniel y los reyes de Beatriz Doumerc[48] i Áyax Barnes[49]
  • 1985: Libro de voliches, laquidamios y otras especies de Marta Balaguer i David Cirici[50]
  • 1984: El club de los diferentes de Marta Carrasco[51]
  • 1983: Yo las quería de María Martínez Vendrell i Carme Solé Vendrell[52]
  • 1982: La señorita Amelia de Maria de la Luz Uribe i Fernando Krahn[53][54][55]
  • 1981: Munia y la Luna d'Asun Balzola[56][57][58]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 ANTENA3.COM «Se falla el premio Apel·les Mestres». Antena3.com, 16-11-2016.
  2. ↑ PlanetadeLibros, ©. «Premio Apel·les Mestres | Planeta de Libros» (en espanyol europeu). PlanetadeLibros. [Consulta: 16 novembre 2016].[Enllaç no actiu]
  3. ↑ «Apel·les Mestres». www.escriptors.cat. [Consulta: 19 novembre 2016].
  4. ↑ Nou Diccionari 62 de la Literatura Catalana. octubre 2000. Barcelona: Edicions 62, p. 459-460. ISBN 84-297-4770-2. 
  5. ↑ 5,0 5,1 «XXXVI Premio Destino Infantil – Apel·les Mestres de álbum ilustrado – 4.500 euros». Guiadeconcursos.com.
  6. ↑ 6,0 6,1 DTR-Sistemas, Vincent & Vincent +. «Lupa del Cuento - Colecciones - Colección "Apel. Les Mestres"». lupadelcuento.org. [Consulta: 16 novembre 2016].
  7. ↑ «1180 / Premio Destino Apel·les Mestres - Sala de comunicación de Škoda». comunicacion.skoda.es. Arxivat de l'original el 2016-11-17. [Consulta: 16 novembre 2016].
  8. ↑ Soto, Jorge Gómez. «Literatura infantil y juvenil actual: 36º Premio Destino Infantil Apel·les Mestres 2016: Viure amb la Hilda (i els seus inconvenients), Bel Olid y Mercè Canals». Literatura infantil y juvenil actual, 21-10-2016. [Consulta: 16 novembre 2016].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Sierra Fabra y Xavier Bartumeus ganan el 35 Premio Apel·les Mestres». La Vanguardia.
  10. ↑ www.t4xi.com. «Acogemos la presentación del XXXV Premio Destino Infantil Apel·les Mestres». news.museuegipci.com. [Consulta: 16 novembre 2016].
  11. ↑ «El Apel∙les Mestres en Espacio leer». Revista leer, 11-02-2015.
  12. ↑ «‘Chocolate’ de Marta Chaves galardonada con el XXXIII Premio Destino Infantil-Apel·les Mestres» (en castellà). Culturamas, la revista de información cultural, 13-02-2014.
  13. ↑ «Los viajes de Gustavo». www.elcultural.com. [Consulta: 16 novembre 2016].
  14. ↑ Barcelona, EL PERIÓDICO / «El Destino Infantil-Apel·les Mestres premia el álbum ilustrado '¡Eeeeeh!'». El Periódico, 14-03-2012.
  15. ↑ «Un llibre infantil sobre la mort guanya el premi Apel·les Mestres». Ara.cat.
  16. ↑ Press, Europa «Andrés Pi Andreu y Kim Amate, XXIX Premio Destino Apel·les Mestres con 'La ventana infinita'» (en castellà). europapress.es, 20-10-2009.
  17. ↑ Anna. «SUBI & ANNA Il·lustració i Literatura: PREMI APEL.LES MESTRES 2008». SUBI & ANNA Il·lustració i Literatura, 16-11-2016. [Consulta: 16 novembre 2016].
  18. ↑ «"Charlie, nariz de hojalata" rep el premi Apel·les Mestres | RTVVilafranca». RTVVilafranca, 26-02-2009.
  19. ↑ «¡Te lo he dicho 100 veces!». www.canallector.com. [Consulta: 17 novembre 2016].
  20. ↑ «XXV premio Destino Infantil Apel·les Mestres». revistababar.com. [Consulta: 17 novembre 2016].
  21. ↑ CarmenPosadas.net. «:: Carmen Posadas :: novelas, articulos, noticias, foro, ensayos, entrevistas, reseñas, literatura infantil, notas de prensa, videos, audios y citas de la escritora Carmen Posadas :: novelas, ensayos y literatura infantil de la escritora Carmen Posadas». www.carmenposadas.net. Arxivat de l'original el 2016-11-17. [Consulta: 17 novembre 2016].
  22. ↑ «Emili Teixidor». www.escriptors.cat. [Consulta: 17 novembre 2016].
  23. ↑ Público «Laura Y El Corazón De Las Cosas» (en castellà). Público Libros. Arxivat de l'original el 2016-11-17 [Consulta: 17 novembre 2016].
  24. ↑ País, Ediciones El «Lorenzo Silva critica el materialismo en un cuento infantil» (en castellà). EL PAÍS, 24-11-2002.
  25. ↑ Javier. «Comemiedos». www.revistas.educa.jcyl.es. [Consulta: 17 novembre 2016].[Enllaç no actiu]
  26. ↑ País, Ediciones El «El guionista Fernando Marías gana el Nadal» (en castellà). EL PAÍS, 07-01-2001.
  27. ↑ «Antonia Santolaya Ruiz Clavijo». Literatura Infantil y Juvenil SM.
  28. ↑ «PREMIO APEL.LES MESTRES | Foto | EFE Data | 62116». EFE Data.
  29. ↑ «Las fotos de Sara». Gabriela Rubio.
  30. ↑ «La Revista: El Tablón». www.elmundo.es. [Consulta: 16 novembre 2016].
  31. ↑ Teresa, Mañà,. «Llibres per a infants i adolescents /». traces.uab.cat. [Consulta: 17 novembre 2016].
  32. ↑ «Cultural (Madrid) - 30/05/1997, p. 31 - ABC.es Hemeroteca». hemeroteca.abc.es. [Consulta: 17 novembre 2016].
  33. ↑ Andreu, Sotorra,. «La Força del dibuix /». traces.uab.cat. [Consulta: 17 novembre 2016].
  34. ↑ «ABC (Madrid) - 07/01/1995, p. 47 - ABC.es Hemeroteca». hemeroteca.abc.es. [Consulta: 17 novembre 2016].
  35. ↑ «No os lo podéis imaginar». www.canallector.com. [Consulta: 17 novembre 2016].
  36. ↑ typo3.org, T3UXW09 /. «Kalandraka: Detalle». www.kalandraka.com. Arxivat de l'original el 2016-11-17. [Consulta: 16 novembre 2016].
  37. ↑ Salamanca, Tribuna de. «Salamanca premia las andanzas de una mujer loba» (en castellà). www.tribunasalamanca.com, 27-09-2012. [Consulta: 17 novembre 2016].
  38. ↑ ABC. «Miguel Ángel Fernández-Pacheco gana el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil 2001 | Cultura | Libros - Abc.es». ABC. [Consulta: 17 novembre 2016].
  39. ↑ «Zip y la oveja del sueño». www.canallector.com. [Consulta: 17 novembre 2016].
  40. ↑ País, Ediciones El «Alfredo Conde gana el Premio Nadal de novela con una reflexión sobre el deseo de vivir» (en castellà). EL PAÍS, 07-01-1991.
  41. ↑ «Ricardo Alcántara». www.escriptors.cat. [Consulta: 17 novembre 2016].
  42. ↑ «Ricardo Alcántara Sgarbi». Literatura Infantil y Juvenil SM.
  43. ↑ «Sobre Gusti – gustiart.com». gustiart.com. [Consulta: 16 novembre 2016].
  44. ↑ typo3.org, T3UXW09 /. «Kalandraka: Detalle». www.kalandraka.com. Arxivat de l'original el 2016-11-17. [Consulta: 17 novembre 2016].
  45. ↑ «Pablo Echevarría». Literatura Infantil y Juvenil SM.
  46. ↑ País, Ediciones El «Juan Pedro Aparicio gana el Premio Nadal con una novela urbana ambientada en León» (en castellà). EL PAÍS, 07-01-1989.
  47. ↑ «Quiero una medalla / texto e ilustraciones Lluisot [seud. de Lluisot Domenech Alberdi; [Josep Milá, trad.]]». catalogos.fgsr.es. Arxivat de l'original el 2016-11-17. [Consulta: 17 novembre 2016].
  48. ↑ S.L., Atipus. «Libros de autor: Beatriz Blanca Doumerc // Grupo Edebé: publicaciones infantiles, juveniles y para adultos». www.edebe.es. [Consulta: 17 novembre 2016].
  49. ↑ País, Ediciones El «La escritora que obtuvo el Premio Pla publicará tres libros en medio año» (en castellà). EL PAÍS, 08-01-1987.
  50. ↑ «CANAL LECTOR». canallector.com. [Consulta: 17 novembre 2016].
  51. ↑ «Marta Carrasco | Autores | Ediciones Ekaré». www.ekare.com. [Consulta: 17 novembre 2016].
  52. ↑ Azul, El Jinete. «[http://www.edicioneseljineteazul.com/web.php?seccion=catalogo&id=9 Yo las quer�a | El Jinete Azul | catalogo]». www.edicioneseljineteazul.com. [Consulta: 17 novembre 2016].
  53. ↑ «CANAL LECTOR». canallector.com. [Consulta: 17 novembre 2016].
  54. ↑ País, Ediciones El «Fernando Arrabal: "Con este espaldarazo podré, por fin, formar parte de la comunidad de escritores espanoles"» (en castellà). EL PAÍS, 07-01-1983.
  55. ↑ «Lectura Viva - Escritores e Ilustradores». www.lecturaviva.cl. Arxivat de l'original el 2013-07-19. [Consulta: 17 novembre 2016].
  56. ↑ «Premio a las mejores ilustraciones infantiles juveniles». www.mcu.es, 01-09-2011. Arxivat de l'original el 2016-11-17. [Consulta: 17 novembre 2016].
  57. ↑ «[http://cvc.cervantes.es/actcult/ilustracion/tecnicas.htm CVC. Cien a�os de ilustraci�n infantil. Categor�as. T�cnicas]». cvc.cervantes.es. [Consulta: 17 novembre 2016].
  58. ↑ «Asunción Balzola Elorza | enciclopèdia.cat». www.enciclopedia.cat. [Consulta: 17 novembre 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Premi_Apel·les_Mestres_de_Literatura_Infantil_Il·lustrada&oldid=33477555»