Presqu'île

Presqu'île
Localització
	45° 45′ 14″ N, 4° 49′ 47″ E / 45.75399°N,4.82969°E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Alvèrnia-Roine-Alps
Col·lectivitat territorial francesa amb status especial	metròpoli de Lió
Municipi	Lió
Districte municipal	1r arrondissement de Lió
Geografia
Banyat per	Roine

La Presqu’île (en francès literalment una combinació de les paraules "presque" (gairebé) i "île" (illa) és el centre de Lió, França.^[1] S'estén des dels peus del turó de la Croix-Rousse fins a la confluència dels rius Roine i Saona, abastant el 1er i 2n arrondissement. La Presqu'île està classificada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1999.

Ubicació[modifica]

S'estén des del peu del turó de la Croix-Rousse fins a la confluència dels rius Roine i Saona.^[2] Hi predominen cafeteries, restaurants, botigues de luxe, grans magatzems, bancs, edificis governamentals i institucions culturals.^[3] Aquí se situen els arrondissements 1 i 2, juntament amb el Hôtel de Ville (ajuntament). Els capitells de l'Església de Sant Nizier, reconstruïda a partir del segle XIV, estan al peu de l'antic pont del riu Saona. Encara que el centre financer se situa a l'est, en el districte 3, els senyals de tràfic que indiquen el centre de la ciutat porten als conductors a la Plaça de Bellecour en el Districte 2.

Història[modifica]

La zona era un contrapunt important al Vieux Lyon en l'Edat mitjana i el Renaixement. Encara existeixen molts carrers pintorescos, com la rue Mercière, on es van instal·lar impressors i llibreters als segles XV i XVI i que encara té alguns edificis magnífics. El Museu d'Impressió, situat en l'antic Hôtel de la Couronne, mostra com s'imprimien els primers llibres de Lió.^[4] Places, en molts casos amb fonts, i esglésies escampades per tots costats evoquen la presència de nombrosos convents, inclosos els de els dominics (jacobins), els celestins i els franciscans del convent (Cordeliers), dels quals l'església de Saint Bonaventure es va reconstruir al segle XIV. Més al sud, l'Església de Saint Martín d'Ainay al barri d'Ainay era originalment l'església de l'Abadia Ainay, un gran monestir benedictí, i segueix sent una joia de l'art romànic a Lió.

La Plaça des Terreaux es va crear al segle xvii, a causa de la construcció de dos importants edificis:^[5]

El Hôtel de Ville, o Ajuntament, construït entre 1646 i 1655 per l'arquitecte Simon Maupin i decorat pel pintor Thomas Blanchet. El 1674 el Gran Saló va ser devastat pel foc, i la façana que dona a la plaça va ser redissenyada al començament del segle xviii per Jules Hardouin-Mansart.
El Saint Pierre Palace, antiga abadia real benedictina. La seva construcció va començar el 1659 per l'arquitecte d'Avinyó François Royers de la Valfenière. En l'actualitat acull el Museu de Belles arts. El jardí públic en l'antic claustre està decorat amb obres d'escultors famosos i és un tranquil oasi urbà. Als segles XVII i XVIII es va crear la plaça Bellecour en honor del Rei Louis XIV.

En l'actualitat, a la Plaça des Terreaux hi ha diversos restaurants i una impressionant estàtua d'una dona en un carro, i és una freqüent destinació turística de Lió.

Història recent[modifica]

Jacques-Germain Soufflot va expandir l'hospital situat prop de l'antic pont del Roine, construint el Hôtel-Dieu al costat de la riba del riu. El Hôtel-Dieu, un hospital encara en funcionament, en l'actualitat també acull el Musée des Hospices Civils de Lió, que traça la història dels hospitals de Lió. Es van construir molts hôtels particuliers als voltants de la plaça Bellecour. El Hôtel du Gouverneur, construït el 1730, acull en l'actualitat el Musée des Tissus (Museu del Teixit) i el Hôtel de Lacroix Laval, dissenyat per Soufflot, és en l'actualitat el Museu d'Arts Decoratives. El 1855, durant el Segon Imperi, Claude-Marius Vaïsse, prefecte del departament del Roine, va crear la Rue de la République i la rue Edouard Herriot com a part d'una sèrie d'ambiciosos projectes de construcció. La Borsa, construïda el 1860, és un exemple de l'estil Napoleó III i se situa al centre del districte bancari. Al segle xix, es van construir dos teatres: el Teatre Célestins i el Gran Teatre, l'últim dels quals és en l'actualitat l'òpera, reconstruïda el 1993 per Jean Nouvel. Són dos dels centres culturals més importants de la ciutat.