Pseudo-Geber
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIII  |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | alquimista |
| Activitat | (Floruit: segle XIII ) |
Pseudo-Geber ("fals Geber") és el nom assignat pels estudiosos moderns a un alquimista anònim europeu nascut al segle xiii, que de vegades ha estat identificat com Pau de Taranto,[1] va escriure llibres sobre alquímia i metal·lúrgia, en llatí, sota el nom de "Geber". "Geber" és la forma llatinitzada de Jābir ibn Hayyan, un famós alquimista islàmic del segle viii. A Europa durant segles estava assumit que "Geber" era el mateix que Jabir ibn Hayyan i que els llibres havien estat traduïts de l'àrab.
Alguns escrits de Jābir ibn Hayyan van ser traduïts al llatí del segle xi al XIII.[2] L'escriptor llatí del Pseudo-Geber probablement va adoptar aquest nom per la seva gran reputació.[3] El que s'anomenava pseudoepigrafia no era una cosa rara durant l'Edat Mitjana, per exemple es van atribuir a Aristòtil una sèrie d'escrits coneguts com a Pseudoaristòtil.
El corpus Pseudo-Geber[modifica]
El següent conjunt de llibres s'anomena el "Corpus Pseudo-Geber" (o el "Corpus Geber Llatí"). Aquests llibres van ser impresos diverses vegades a la primera meitat del segle xvi.[4] L'autor figurava com "Geber" o "Gebri Arabis" ("Geber l'àrab"), i figurava com traductor "Rodogero Hispalensi" (Roger de Sevilla).
- Summa perfectionis magisterii
- Liber fornacum ("Llibre dels forns"),[5]
- De investigatione perfectionis i
- De inventione veritatis ("Del descobriment de la veritat").
Also:
- Testamentum Geberi
- Alchemia Geberi
Els llibres del Pseudo-Geber van ser molt llegits i van ser influents entre els alquimistes europeus.[6] En particular Summa Perfectionis va ser molt llegit durant la Baixa Edat Mitjana. Els dos darrers llibres Testamentum Geberi i Alchemia Geberi, són absolutament espuris i d'època més tardana que els altres quatre com va escriure Marcellin Berthelot, i normalment no s'inclouen en el corpus Pseudo-Geber. L'autor de tots 6 llibres no està clar que sigui el mateix. La data estimada pels 4 primers llibres és 1310. No es menciona a Albertus Magnus ni a Roger Bacon.[7] No hi ha còpies en àrab.[8] L'aigua règia Aqua regia és una mescla d'àcid nítric i àcid clorhídric i està documentada per primera vegada a la història en el Pseudo-Geber.[9] També sembla que l'àcid nítric és la primera vegada que apareix documentat.
Contingut del Corpus Pseudo-Geber[modifica]
L'autor assumeix que tots els metalls estan compostos del sofre unificat i corpuscles de mercuri.[10] Explica l'ús d'un elixir per transmutà metalls en or (vegeu pedra filosofal). És obvi que estava familiaritzat amb les pràctiques de laboratori. El seu llibre conté receptes pràctiques per a fer àcids.[9] Els seus treballs de química no van ser igualats fins al segle xvi amb els escrits del químic Vannoccio Biringuccio, el mineralòleg Georgius Agricola, i l'alquimista Lazarus Ercker.
Referències[modifica]
- ↑ Fredric L. Holmes and Trevor H. Levere. Instruments and Experimentation in the History of Chemistry. MIT Press, 2000. ISBN 9780262082822
- ↑ This claim is disputed at history-science-technology.com, where it is claimed that "Jābir was not known in the West in the 13th century".
- ↑ Long, Pamela O. Openness, secrecy, authorship: technical arts and the culture of knowledge from antiquity to the Renaissance. JHU Press, 2001, p. 146 147. ISBN 9780801866067 [Consulta: 14 juny 2010].
- ↑ Alchemy and Early Modern Chemistry, Allen G. Debus, Jeremy Mills Publishing, 2004. ISBN 9780954648411
- ↑ Gabir ibn Hayyan ibn Abd Allah al-Kufi al-Sufi; Schoeffer Geberis philosophi perspicacissimi Summa perfectionis magisterij in sua natura ex bibliothecae Vaticanae exemplari undecunq[ue] emendatissimo nuper edita, cum quorundam capituloru[m], vasorum, et fornacum, in uolumine alias mendosissime impresso omissorum. Libriq[ue] inuestigationis magisterij, et testamenti eiusdem Geberis, ac aurei triu[m] uerborum libelli, et Auicennae summi medici et acutissimi philosophi mineralium additio[n]e castigatissima. apud Petrum Schoeffer, 1542.
- ↑ Holmyard, E. J.; Jabir; Russell, Richard. The Works of Geber. Kessinger Publishing, 1997-09. ISBN 9780766100152 [Consulta: 8 juny 2010].[Enllaç no actiu]
- ↑ History of Analytical Chemistry, by Ferenc Szabadváry (1960).
- ↑ Makers of Chemistry, by Eric John Holmyard (1931).
- ↑ 9,0 9,1 Vladimir Karpenko and John A. Norris (2001), Vitriol in the history of Chemistry.
- ↑ "The Mineral Exhalation Theory of Metallogenesis in Pre-Modern Mineral Science". John A Norris. Ambix vol. 53 no. 1, March 2006, pp. 43-56.