Punto Blanco

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPunto Blanco
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusempresa Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria tèxtil Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat anònima Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1948, Igualada Modifica el valor a Wikidata
Fàbrica Punto Blanco, a Igualada, obra de 1956

Punto Blanco és la marca amb què és coneguda la societat anònima Industrias Valls, fundada el 1948 a Igualada i dedicada a la fabricació i comercialització de mitjons i roba interior. Exporta a més de 35 països i les vendes internacionals suposen un 15% del total.[1]

Forma part de la Corporació Empresarial Valls, grup que compta amb Grafopack, empresa d'arts gràfiques, així com diverses empreses de confecció, filatura i gènere de punt[2] i les marques tèxtils Punto Blanco, Cóndor, Donna,[1][3] Marum i Point.[2] A més de l'outlet d'Igualada, Punto Blanco té una xarxa de botigues pròpies.

La fàbrica Punto Blanco és un edifici racionalista de la dècada de 1950[4] situat al centre d'Igualada amb una superfície de 10.000 m2 repartits en diverses plantes.[5] L'edifici, amb sostre de dent de serra i façana decorada per el ceramista Jordi Aguadé i Clos,[4] fou obra de l'arquitecte Robert Terradas i Via.[6] Les àrees logístiques i de magatzem es troben en un edifici d'11.000 m2 a un polígon industrial d'Òdena.[5]

Història[modifica]

Els antecedents de Punto Blanco cal situar-los en l'empresa Pedro Valls, S. en C. de Pere Valls i Montserrat, que tenia una fàbrica de gènere de punt i mitges, coneguda com a cal Barraqueta o cal Valls, situada a Igualada, al carrer de sant Magí, entre el carrer de la Torre i el Passeig Verdaguer.[7] L'empresa usava tricotosa i gènere de cotó o llana, i va créixer de forma considerable.[7] Les marques comercials eren Fanny i Gala i fabricaven faldillons (en castellà refajos), samarretes amb cinta i llacet de sedalina, vestits de bany, jerseis i mitges de seda i posteriorment de niló.[7] Pere Valls va contraure matrimoni amb Assumpció Rius. La filla gran del matrimoni, Assumpció, fixà directrius a l'empresa en els darrers temps del gènere de punt.[7] El primer fill varó, Pere, i el segon fill varó, Manuel Valls i Rius (3 d'agost de 1917[7] - 25 de febrer de 2000)[8] serien posteriorment els fundadors de Punto Blanco. En Manuel, en la seva etapa adolescent, tenia costum, a la sortida del col·legi dels Escolapis, de donar una ullada a la fàbrica des del capdamunt de l'escala on hi havia les oficines.[7] La seva presència feia que els treballadors deixessin la xerrameca i tornessin ràpid a la feina.[7] En Pere i en Manuel van portar d'un viatge a Colòmbia idees renovades i van posar en marxa la fabricació de mitjons, inicialment a la fàbrica del carrer Sant Magí.[7]

Fàbrica Polifibra, posteriorment Hisitex, que fou adquirida el 1992 pel grup Antex

Industrias Valls 1 S. A., matriu de Punto Blanco, va ser fundada a Igualada l'any 1948 pels germans Pere i Manuel Valls Rius.[5] Manuel, home de perfil eminentment tècnic, incorporà màquines de darrera generació, a les que introduí modificacions per adaptar-les a la producció de l'empresa.[2] L'exportació de productes cap a mercats europeus, americans i asiàtics s'inicià el 1953.[5] L'any 1961 la fàbrica es traslladà a l'emplaçament de l'avinguda Balmes, a Igualada,[7] en un edifici d'arquitectura racionalista construït l'any 1956.[9] En la dècada de 1960 Industrias Valls va adoptar normes de control de qualitat de fabricació desenvolupades per l'exèrcit dels Estats Units.[10] L'any 1966 l'empresa va ser considerada com una de les més modernes d'Europa a causa del seu parc de màquines, l'ús d'un ordinador electrònic, i els seus sistemes de producció, control de qualitat i organització.[11] L'empresa consumia 100 milions de metres de fil cada dia, fabricant mitges i mitjons.[11] En aquella època fou coneguda pel mitjó Tentesolo, que quedava subjecte a la cama sense necessitat d'una banda elàstica.[12] Durant la dècada de 1960, els seus mitjons eren anunciats regularment en televisió.[13] L'any 1976 l'empresa va comprar Depunt, firma que es dedicava a la producció de roba exterior de punt, i que va tancar l'any 2004.[14] A finals de la dècada de 1970 l'empresa va incorporar com a director general un professional extern a la família, decisió innovadora en el context del sector i la comarca.[2] Manuel Valls va adquirir la participació dels hereus del seu germà Pere, mort l'any 1990, i ja com a únic propietari va crear una corporació, societat titular de les empreses del grup.[15] D'aquesta forma l'any 1993 va sorgir la Corporació Empresarial Valls, coneguda com a Vallscorp.[15]

Logística i magatzem de Punto Blanco a la N-II, Òdena

Manuel Valls, casat amb Maria Biosca, va tenir 6 fills:[7] Maria, farmacèutica de professió,[7] Manuel, un temps campió automobilístic i posteriorment ànima de la filatura Defiber SA[7] i involucrat en la gestió del grup,[1] Marta Valls Biosca (Barcelona, 1954), presidenta executiva de la corporació des de febrer de 2000 i consellera delegada des de 1995,[16][3] David, dissenyador, i les bessones Glòria i Clara,[7] aquesta darrera interiorista de professió.[17] Els germans formen part del consell de la corporació.[18][1] David Valls i Biosca (1956), quart dels sis fills de Manuel Valls, als 22 anys va començar a gestionar una filial de Punto Blanco i als 28 anys va deixar l'empresa per fundar la seva pròpia marca.[19] Manuel Valls morí el 25 de febrer de 2000.[8] Després de la mort del patriarca de la família, els seus fills van heretar el grup industrial amb una facturació agregada de prop de 100 milions d'euros i que dona feina a un miler de persones.[1]

L'any 1996 Industrias Valls va iniciar la comercialització de roba interior, roba de llar i roba de bany. L'any 2004 els mitjons representaven el 65% de les vendes, i la roba interior, roba de casa i de bany, l'altre 35%, amb un total de 485 empleats i vendes de 38 milions d'euros.[2] El 2006 el grup va iniciar la creació d'una xarxa de botigues pròpies. L'any 2009 va obrir una botiga on-line.[20]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 eleconomista.es, 11/05/2006, Marta Valls: siempre de punta en blanco
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Estudi socioeconòmic de la comarca de l'Anoia Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine., any 2004, Cambra de Barcelona
  3. ↑ 3,0 3,1 modaes.es, Marta Valls, presidenta de Punto Blanco Arxivat 2011-11-22 a Wayback Machine.
  4. ↑ 4,0 4,1 [enllaç sense format] https://www.puntoblanco.com/ca/content/6-ens-vols-coneixer[Enllaç no actiu]
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 [enllaç sense format] https://www.puntoblanco.com/ca/content/6-ens-vols-coneixer[Enllaç no actiu]
  6. ↑ epdlp.com, Robert Terradas i Via
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 Jaume Ferrer i Piñol, Arrels Igualadines, 1990. Pàgines 201 a 206
  8. ↑ 8,0 8,1 Necrològica de Manuel Valls Rius[Enllaç no actiu]
  9. ↑ «Un passeig per la Igualada industrial». Arxivat de l'original el 2011-09-03. [Consulta: 28 novembre 2011].
  10. ↑ Experiencia militar USA aplicada al control de calidad de Punto Blanco, La Vanguardia, 17 novembre 1968
  11. ↑ 11,0 11,1 "Una de las empresas mas modernas de Europa"ABC de Sevilla, 11/11/1966,
  12. ↑ Anunci de TentesoloABC de Sevilla, 10/5/1964
  13. ↑ El caso Punto Blanco. De máquinas de tejer a máquinas de vender Arxivat 2012-02-11 a Wayback Machine. (castellà)
  14. ↑ Corporación Valls cierra su filial Depunt y eliminará casi 60 puestos de trabajo
  15. ↑ 15,0 15,1 50 millones de recursos propios[Enllaç no actiu]
  16. ↑ Entrevista con Dña. Marta Valls
  17. ↑ «Clara Valls». Arxivat de l'original el 2011-11-27. [Consulta: 24 novembre 2011].
  18. ↑ «Membres del consell de CORPORACION EMPRESARIAL VALLS, S.A.». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 27 novembre 2011].
  19. ↑ modaes.es, David Valls, el ‘hijo pródigo’ de Punto Blanco
  20. ↑ Regió 7, 26/4/2011, Punto Blanco s'estén a l'Orient Mitjà i la Xina

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Punto_Blanco&oldid=33482512»