Pyracantha coccinea
.jpg) | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Gènere | Pyracantha |
| Espècie | Pyracantha coccinea  M. Roem. |
| varietats | |
| |
Pyracanta coccinea, vulgarment conegut com a piracant, espí, espinaler o pometes del diable és una espècie d'arbut espinós semicaducifoli de la família de les rosàcies.[1]
Descripció[modifica]
És un arbust semicaducifoli d'uns dos metres d'altura i que rarament ateny els 6 metres. El tronc és molt ramificat i espinós i té l'ecorça de color bru-grisenc. Les fulles no superen els 4 centímetres de llarg són ovado-lanceolades, coriàcies, lluents i fosques per l'anvers i piloses pel revers amb el marge una mica dentat. Les flors, fan entre 7 i 8 mil·límetres de diàmetre i apareixen en nombroses i vistoses inflorescències en forma de corimbes a la primavera. El fruit és un pom d'entre 5 i 7 mil·límetres de diàmetre, rogenc i madura durant la tardor i l'hivern.[2] Té propietats astringents i és aliment de molts ocells; els seus fruits poden ser preparats per fer xarops i melmelades.
Hàbitat[modifica]
Creix en bardisses o matollars de degradació oberts i assolellats de boscos de faig i roure. Present al sud-est d'Europa i Àsia occidental. A Catalunya creix de manera natural i espontània a la Garrotxa i possiblement al Montsant i l'Aran. Al nostre país com arreu del món es cultivada com a planta ornamental en jardins i parcs pels seus fruits vistosos. Se la pot trobar de forma subespontània en zones properes a llocs urbanitzats.[3]
Etimologia[modifica]
- Pyracantha: nom genèric que deriva de les paraules gregues: pyr (foc) i akantha (espines) en referència al color dels fruits i les espines.[4]
- coccinea: epítet llatí que significa vermell escarlata[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Pyracantha coccinea». Flora Catalana. Arxivat de l'original el 2021-01-18. [Consulta: 11 novembre 2018].
- ↑ Oriol de Bolòs; Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. I. Barcelona: Barcino, 1984. ISBN 978-84-7226-597-4.
- ↑ Flora iberica. Vol. VI, Rosaceae. Real Jardín Botánico, C.S.I.C, 1999. ISBN 978-84-00-07777-8.
- ↑ 4,0 4,1 En noms botànics