Quatre corsers afganesos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaQuatre corsers afganesos
Tipussèrie pictòrica Modifica el valor a Wikidata
CreadorGiuseppe Castiglione
Creació1763
Mètode de fabricacióPintura en rotlle horitzontal, Pintura sobre seda
Mida40,7 (alçària) × 297,1 (amplada) cm
Propietat deMuseu Nacional del Palau
Qianlong (1764–) Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióMuseu Nacional del Palau, República de la Xina
Catalogació
Número d'inventari故畫001049N000000000 Modifica el valor a Wikidata

Quatre Corsers afganesos és una sèrie de quatre retrats de cavalls afganesos oferts l'any 1763 a l'emperador Qianlong, i pintats sobre un rotlle de seda pel missioner jesuïta milanès Giuseppe Castiglione (pinyin: Lang Shinin), durant la seva estada a la cort. Aquestes pintures, encarregades poc abans de la mort de Castiglione, presenten informacions detallades sobre cadascun dels cavalls, en quatre llengües : uigur, xinès, manxú i mongol. En l'actualitat són conservades al Museu Nacional del Palau, a la República de la Xina.

Context[modifica]

L'estat afganès de l'època se situava al nord de l'Afganistan modern, al sud-oest de la província de Badakhshan. Constituïa l'estat vassall més a l'oest als confins musulmans de l'Imperi Qing.[1] En el transcurs del dotzè mes lunar de la 28e any del regnat de l'emperador Qianlong, és a dir l'any 1763[2], Ahmad Shah Durrānī pagaria el seu tribut enviant quatre excel·lents cavalls.[2] Enviaria també un emissari presentar-li un certificat diplomàtic en pa d'or. Hi contenia la informació d'aquest donatiu de cavalls de pura raça, i a continuació hi incorporava una cançó amb el títol de « Quatre corcers afganesos ».[3] Amb tot, va fracassar en la seva missió de deixar una bona impressió a l'emperador. En aquella època, l'imperi Qing era una entitat política multiètnica.[4]

L'any 1762, l'emperador Qianlong, llavors major de 50 anys, va encarregar a Castiglione, que en tenia 74, el retrat dels quatre cavalls que els seus vassalls afganesos venien a oferir-li. És possible que l'emperador hagués estat influït per la pintura dels Cinc cavalls ofertats en tribut realitzat per Li Gonglin.[5] Es va tractar d'una de les obres finals de Castiglione, i del seu últim retrat conegut sobre cavalls.[6]

Descripció[modifica]

Les pintures de Giuseppe Castiglione mostren els cossos dels cavalls en cos ple, i les seves crins son d'un color diferent del cos.[3] Els representava sota diferents angles, suggerint un moviment gràcies a l'aixecament de les seves potes[6] També hi indica una font de llum per atenuar els tons, i donar així als cavalls un efecte volumètric

Els cavalls representats són d'un model més fi, més estilitzats i menys voluminosos que els de la sèrie dels Deu corsers.[6]

Aquestes pintures incorporen inscripcions en xinès, manxú, mongol i en uigur, indicant el nom, l'alçada i la longitud de cadascun.[2] Les inscripcions van ser preses individualment, i sembla que no son més que traduccions les unes de les altres.[7] Tanmateix, no donen la mateixa informació i estan en estreta interacció.[7] Les inscripcions en uigur no van estar traduïdes fins a l'any 2013.[2]

Chaoercong[modifica]

Chaoercong (超洱骢),
Blanc i negre excessiu »

Aquest cavall, que és el primer que aparèix quan es desplega el rotlle, marxa cap a la dreta i presenta un pelatge de color gris canós.[6]

Laiyuanlua[modifica]

Laiyuanliu (徕远骝),
Bai molt extens »

Aquest cavall és representat en el tres-quart posterior, girat cap a la dreta, i porta un pelatge roig cremat.[6]

Yuekulai[modifica]

Yuekulai (月骨騋),
Cavall lluna de set chi »

Aquest cavall camina cap a l'esquerra va ser pintat de color groc, potser amb un pelatge palomino.[6] El seu membre anterior esquerre es veu molt aixecat

El nom del cavall Yuekulai, ha estat objecte d'interpretacions i de traduccions. Yueku és emprat als textos en xinès clàssic per designar el lloc on es troba la lluna, o be a la llum de la lluna.[7] Lai designa un cavall de set chi d'alt.[7]

La inscripció en mandchou és argatu sirha. Argatu designa un cérvol o un cabirol mascle, i sirha és una variant de sirga, que designan un color roig-bru en els cavalls i els cèrvids.[7] La referència al cérvol es pot comprendre probablement com una referència al color de pelatge pàlid del mascle.[7] La paraula sirga sembla referir-se a un color clar.[7]

Lingkunbai[modifica]

Lingkunbai (凌昆白),
Blanc gelat »

Representat de cara, aquest cavall és de pelatge gris.[6]

Anàlisi[modifica]

Aquestes pintures i el text que els acompanyen subratllen la situació de l'estat afganès com vassall de l'imperi Qing.[3] Els cavalls representats no tenen sexe indentificable, el que Jean-Louis Gouraud atribueix a la pudor de Castiglione, que ha rebut una educació jesuïta.[6] Les crins i les mitges dels membres d'aquests cavalls semblen tenyits amb henna, la qual cosa sembla coherent amb la tradició afganesa, índia i persa.

Recorregut de les pintures[modifica]

Aquestes quatre pintures es consideren com la una de les obres més famoses de Castiglione[4] Són conservades al Museu Nacional del Palau a República de la Xina.[8]

Notes i referències[modifica]

  1. «藝域漫遊 - 郎世寧新媒體藝術展 GIUSEPPE CASTIGLIONE LANG SHINING NEW MEDIA ART EXHIBITION». [Consulta: 24 novembre 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 Ai-li 2013, p. 240.
  3. 3,0 3,1 3,2 «郎世寧 畫 愛烏罕 四 駿». cityu.edu.hk. [Consulta: 8 novembre 2018].
  4. 4,0 4,1 L. J. Newby. The Empire And the Khanate: A Political History of Qing Relations With Khoqand C1760-1860. 16 de Brill's Inner Asian Library. BRILL, 2005, p. 35. ISBN 9004145508. 
  5. Anna Grasskamp et Monica Juneja. EurAsian Matters: China, Europe, and the Transcultural Object, 1600-1800. Springer, 2018, p. 164 (Transcultural Research – Heidelberg Studies on Asia and Europe in a Global Context). ISBN 3319756419. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 Jean-Louis Gouraud, « Jésuite italien et peintre chinois » dans Cartier 2004
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Dagmar Schäfer, Roel Sterckx et Martina Siebert,, Cambridge University Press, 2018, 284 p. 213
  8. Jos Gommans. The Indian Frontier: Horse and Warband in the Making of Empires. Routledge, 2017. ISBN 1351363565. 

Bibliografia[modifica]

  • Luo Ai-li (en anglès) The National Palace Museum Research Quarterly, 30, 4, 2013.
  • Cécile Beurdeley et Michel Beurdeley. Giuseppe Castiglione: a Jesuit painter at the court of the Chinese emperors. C.E. Tuttle Co., 1971, p. 204. ISBN 0804809879. 
  • Cartier, Michel. Giuseppe Castiglione dit Lang Shining (1688-1766). Éditions Favre, 2004 (Grande écurie de Versaille). .
  • Schäfer, Dagmar. Animals Through Chinese History. Cambridge University Press, 2018, p. 284. ISBN 1108428150. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quatre corsers afganesos