Quatre presidents

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els quatre presidents van ser el grup de personalitats que donava suport a la candidatura de la Lliga Regionalista a les eleccions legislatives del 19 de maig de 1901 i a les municipals del 10 de novembre de 1901.

Els quatre presidents eren:

Antecedents[modifica]

El primer govern de Francisco Silvela va caure el 22 d'octubre de 1900 desprestigiat, entre altres coses, per haver dut l'Estat espanyol al greu desastre de 1898. El 5 de març de 1901 es va formar un nou govern, presidit per Sagasta, que va fer que els liberals tornessin al poder. El nou govern va decidir convocar les eleccions legislatives el 19 de maig per a poder formar la cambra de diputats. La convocatòria d'aquestes eleccions va significar per als possibilistes del catalanisme l'ocasió idònia per a enfrontar-se al nou govern, contrari a concedir qualsevol tipus d'autonomia política i administrativa a Catalunya. Fruit de la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català, es fundà, el 25 d'abril de 1901, la Lliga Regionalista, presidida pel Dr. Robert.

La Lliga estava constituïda per sectors de la burgesia i per les classes mitjanes decebudes del polaviejisme i mobilitzades pel Tancament de Caixes. Defensora d'una Catalunya lliure, forta i autònoma, i amb vocació de presentar-se a les eleccions legislatives que s'acabaven de convocar. Per tirar-ho endavant es fa un pacte electoral entre els dirigents de la Unió Regionalista, els joves pragmàtics de la Lliga de Catalunya, el Centre Nacional Català i algunes personalitats de la vella Unió Catalanista, i formada per "quatre presidents", persones de reconegut prestigi que lideraren el procés.

Eleccions legislatives de 1901[modifica]

En aquestes eleccions, a Catalunya li corresponien quaranta-quatre escons, un per cada un dels districtes en què estava dividida, llevat de Barcelona, que li'n corresponien set, i de Tarragona, a la qual li'n corresponien tres. El resultat de les eleccions van ser:

Referències[modifica]