Quercus dalechampii
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Dades insuficients | |
| UICN | 194110 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus dalechampii Tenore (1830) |
Quercus dalechampii és un tipus de roure que pertany a la família de les fagàcies i està dins de la secció dels roures blancs.
Descripció[modifica]
És un arbre que pot arribar a una alçada considerable i es caracteritza per una escorça amb les costelles molt gruixudes i prominents, i de glans cobertes fins a 2/3 d'una semiesfèrica de cúpula assenyalat amb vora llisa i sedós escales llargues a la base.[1]
Els brots terminals sovint amb estípules persistents.
És similar a Quercus petraea, però té les fulles més primes, oblongolanceolades, irregularment lobulat, glabres a la superfície superior, pubescents a la part inferior, recolzades per un llarg pecíol d'1,5-3 cm.[2]
La tassa de la gla té forma de diamant, berrugosa, lleugerament peluda, amb escates grises.
Distribució i hàbitat[modifica]
L'espècie és endèmica al sud d'Itàlia,[3] de Salento a Calàbria i Sicília, on es troba en els boscos caducifolis mixtos dels turons, des del nivell del mar fins als 1000 msnm.
Sinonímia[modifica]
- lanuginosa subsp dalechampii (Ten.) A.Camus 1936
- robur var. dalechampii (Ten.) Fiori i Paol. 1908
- petraea var. dalechampii (Ten.) Cristur. 1972
- sessileis var. aurea (Wierzb. ex Rochel) Schur 1857
Referències[modifica]
- ↑ Brullo S, Guarino R, Siracusa G «Taxonomical revision about the deciduous oaks of Sicily» (en anglès). .
- ↑ «Quercus dalechampii». Oaks of the World. [Consulta: 6 maig 2014].
- ↑ «Quercus dalechampii Ten.». World Checklist of Selected Plant Families. Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 6 maig 2014].
Bibliografia[modifica]
- Pignatti S.. Edagricole. Flora d'Italia (en italià), 1982. ISBN 8850624492.