Quercus hartwissiana
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Dades insuficients | |
| UICN | 43100786 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus hartwissiana Steven |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Nicolai Anders von Hartwiss |
Quercus hartwissiana es una espècie de roure que pertany a la família de les fagàcies i està dins de la secció dels roures blancs, que són els roures blancs d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord. És natiu originària del sud-est de Bulgària, del nord de l'Àsia Menor al llarg del mar Negre i del Caucas
Descripció[modifica]
Quercus hartwissiana és un gran arbre caducifoli que pot arribar a fer fins a 35 m d'alçada,[1] amb corona en forma de paraigua i branques ascendents. L'escorça és gruixuda, finament solcada, gairebé negra. Els brots són de color marró vermellós fosc i calbes.[1][2] Les gemmes són àmplies, ovals o gairebé rodones, de 6 a 7 mm de llarg, amb escates curtes que són brunyides. El pecíol fa 1,5 a 2 cm de llarg. Les fulles fan entre 12 i 14 cm de llarg i 7 a 9 cm d'amplada, lleugerament convexes a la base, i tenen de set a deu parells de lòbuls força regulars, curts, arrodonits a punxeguts.[2] Les venes de les fulles es dirigeixen totes cap als lòbuls de la fulla, no cap a les esquerdes d'aquestes. La part superior de la fulla és de color verd brillant, la part inferior és mat, amb un matís marró fosc, amb un velló fi i pèls rogencs una mica més llargs al llarg de les venes de les fulles, o en els angles entre elles.
En un pecíol de 2 a 7 cm de longitud, hi ha d'una a quatre glans. Els seus fruits maduren en el primer any.[3] Les glans fan de 2,5 a 3 cm de llarg i d'1,2 a 1,5 cm d’amplada, les tasses de les glans fan 1,5 cm de llarg i 2 cm de diàmetre. Les escates de la tassa de la gla són gairebé plenes fins a la part superior.[3]
Distribució[modifica]
Quercus hartwissiana es troba a l'ecoregió dels boscos caducifolis del Pont Euxí i la Còlquida, al bioma de boscos temperats de fulla ampla i mixtos al llarg del mar Negre des de les parts més sud-orientals de la península balcànica, al nord de l'Àsia Menor fins al Caucas occidental.[1] Creix a Bulgària, Turquia, Geòrgia i Rússia.
A Bulgària, Quercus hartwissiana creix al Parc Natural d'Strandzha i es distribueix a l'ecotip de bosc dens i a l'ecotip càrstic o xelòfil.[4] A Strandzha creix prop de les valls del riu, especialment les de Veleka i Rezovo. Allí es barreja amb Carpinus betulus, Fagus orientalis, Sorbus torminalis, Quercus pubescens, Quercus cerris, Quercus frainetto, Carpinus orientalis i els arbustos Cistus creticus i Daphne pontica.[4]
A Rússia creix a la conca del riu Mzymta i al nord del Caucas. A Geòrgia creix a Abkhazia, Racha-Lechkhumi i Kvemo Svaneti, Samegrelo, Imereti, Guria i Adjara; a l'est de Geòrgia ara només creix a Kakheti.
Sempre creix en boscos mixtos juntament amb altres espècies arbòries. Quercus hartwissiana prefereix el clima càlid i humit, i creix en sòls frescos a humits, des de les terres baixes fins a una alçada de 1200 a 1500 m.[1] És un relicte preglacial i es considera l'avantpassat de Quercus robur i Quercus petraea.[4]
Registre fòssil[modifica]
Els fòssils de Quercus hartwissiana s'han descrit a partir de la flora fòssil del districte de Kızılcahamam a Turquia, que és del començament del Pliocè.[5]
Taxonomia[modifica]
Quercus hartwissiana va ser descrita per William Trelease i publicat a Memoirs of the National Academy of Sciences 20: 93, pl. 149. 1924.[6]
Quercus: Nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a l'alzina.
hartwissiana: epítet atorgat en honor del botànic rus Nicolai Anders von Hartwiss, que es va interessar en espermatòfits que va explorar Geòrgia i Crimea.[7]
- Quercus ajudaghiensis Steven ex Petzh. & G.Kirchn.
- Quercus armeniaca Kotschy
- Quercus hartwissiana f. macrocarpa Medw.
- Quercus hartwissiana var. macrocarpa (Medw.) A.Camus
- Quercus kassanogluanensis Kotschy
- Quercus robur var. armeniaca A.DC.
- Quercus stranjensis Turrill[1][8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Quercus hartwissiana». Oaks of the World. [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Hedge & Yaltırık 1982, p. 664
- ↑ 3,0 3,1 Polunin 1988, p. 288
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Konstantinov & Brostilova 1997
- ↑ Kasaplıgil, B. «Pliocene Flora of Güvem village near Ankara, Turkey» (en anglès). Abstracts of the Papers Presented at the XII International Botanical Congress. Akademika Nauk SSSR [Leningrad], 1, 1975, pàg. 115 [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ «Quercus sebifera». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 22 novembre 2020].
- ↑ «Quercus hartwissiana» (en català, castellà i anglès). Jardí Botànic de la Universitat de València. [Consulta: 22 novembre 2020].
- ↑ «Quercus hartwissiana». The Plant List, 2013. [Consulta: 22 novembre 2020].
Bibliografia[modifica]
- Hedge, Ian C.; Yaltırık, Faik. Quercus. In: Peter Hadland Davis (Hrsg.): Flora of Turkey and the East Aegean Islands. Vol. 7 (Orobanchaceae to Rubiaceae). Edinburgh: Edinburgh University Press, 1982. ISBN 0-85224-396-0.
- Konstantinov, Konstantin; Brostilova, Maria «The area of Quercus hartwissiana (Fagaceae) and opportunities of its extension in Bulgaria. In: Bocconea. Band 5». Bocconea : Monographiae Herbarii Mediterranei Panoramitani Sub Auspiciis Societatis Botanicorum Mediterraneorum "Optima" Nuncupate Editae, 1997. ISSN: 1120-4060.
- Polunin, Oleg. Flowers of Greece and the Balkans - a field guide. Oxford: Oxford University Press, 1988. ISBN 0-19-281998-4.