Ràtio de garantia o solvència
La Ràtio de Garantia o Solvència és una ràtio que mesura la solvència total de l'empresa, a partir de les dades del Balanç, expressant la relació entre l'actiu total respecte el total exigible.[1] Indica la seguretat que presenta l'empresa per fer front als deutes i obligacions contretes per la mateixa amb els deutors i tercers en general a l'hora de poder cobrar els crèdits. Determina la situació en relació a un possible estat d'insolvència definitiva o fallida.[2]
Càlcul i interpretació[modifica]
Es calcula relacionant en el numerador l'actiu total de l'empresa, respecte el total exigible, representat en el denominador pel Passiu no Corrent i el Passiu Corrent.[3][4]
S'enten:
- Passiu no Corrent els deutes amb un venciment superior a l’any. Per exemple: deutes amb proveïdors d’immobilitzat a llarg termini, préstecs rebuts amb un termini de devolució superior a l’any.[5]
- Passiu Corrent els deutes deutes amb un venciment inferior a l’any. Per exemple: deutes amb proveïdors d’immobilitzat a curt termini, préstecs rebuts amb un termini inferior a l’any, deutes amb proveïdors d’existències, subministraments i serveis amb un venciment inferior a l’any, deutes amb la Seguretat Social i amb la Hisenda pública.[5]
Indica la capacitat que tenen el total d'actius de l'empresa per fer front als compromisos de pagament tant en el curt com en el llarg termini.
Tot i que depèn de l'activitat, en general es consideren adequats per aquest indicador valors entre 1,5 i 2,5.[4] Si el ràtio presenta un valor més gran que 1 es pot dir que l'empresa és solvent. Si el ràtio presenta un valor més gran que 2 es diu que l'empresa presenta una molt bona posició de solvència.[6]
Es fa servir per alertar la proximitat a una possible situació de fallida. Un valor menor a 1 voldria dir que tot i desmantellant l'empresa i desprenent-se de tot l'actiu no s'obtindrien fons suficients per fer front als deutes i obligacions, fet pel qual l'empresa es trobaria en fallida tècnica.[4][7] Aquest ràtio facilita un indicador sobre la capacitat d'expansió de l'empresa i representa un índex de seguretat pels creditors. Quan més gran és el valor, més gran la capacitat d'expansió i més elevat índex de seguretat, degut a una capacitat de finançament poc utilitzada, pel volum de recursos superior al volum de deutes i obligacions que cal atendre.[6]
Per millorar el ràtio de solvència caldrà incrementar el valor del patrimoni net o reduir el valor del passiu exigible. Es pot ampliar capital, amb entrada de nous socis o accionistes, d'aquesta forma s'incrementa el patrimoni de la societat.
Referències[modifica]
- ↑ Goxens Orensanz, María Ángeles. Comptabilitat empresarial apta per a tots els públics. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2005, p. 244. ISBN 84-475-2884-7.
- ↑ Bernal García, Juan Jesús. 20 herramientas para la toma de decisiones : método del caso (en castellà). Madrid: Especial Directivos, 2007. ISBN 978-84-936028-1-9.
- ↑ Rivero Torre, Pedro; Banegas Ochovo, Regino. Análisis por ratios de los estados contables financieros : (análisis externo) (en castellà). 1a. ed. Madrid: Civitas, 1998. ISBN 84-470-1020-1.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Montoro Sánchez, María Ángeles. Economía de la empresa, Bachillerato (en castellà). Madrid: Paraninfo, D.L. 2014. ISBN 978-84-9732-888-3.
- ↑ 5,0 5,1 Catalunya, Institut Obert de. «Empresa i iniciativa emprenedora». [Consulta: 1r juny 2022].
- ↑ 6,0 6,1 Caraballo Esteban (Coordinador), Teodoro A. «Tema 4: Análisis de la Estabilidad Financiera de la Empresa» (en castellà). Análisis Contable. Open CourseWare, 2013.
- ↑ Bernal García, Juan Jesús. 20 herramientas para la toma de decisiones : método del caso (en castellà). Madrid: Especial Directivos, 2007. ISBN 978-84-936028-1-9.
Bibliografia[modifica]
- Goxens, María Ángeles; Gay Saludas, José M>. Análisis de estados contables : diagnóstico económico-financiero (en castellà). Madrid: Prentice Hall, 2000. ISBN 84-8322-153-5.
- Anàlisi d'empreses.. Barcelona: Deusto, 2005. ISBN 84-234-2348-4.