Racisme institucional
_-_53Fi3124.jpg)
El racisme institucional és una forma de racisme arrelada com a pràctica normal en una societat o organització. Entre les seves manifestacions es troba la discriminació en el treball, el sistema de justícia, l'habitatge, l'atenció mèdica, el poder polític i l'educació, entre d'altres.[1][2]
Definició[modifica]
S'ha definit com «el conjunt de polítiques, pràctiques i procediments que perjudiquen grups racialitzats impedint que puguin assolir una posició d'igualtat». Aquesta dimensió institucional del racisme s'expressa de dues maneres: sense actors (mitjançant normes, lleis, reglaments, polítiques públiques, mecanismes d'assignació i accés a recursos, etc.), i amb actors (pràctiques de representants institucionals, discursos polítics, pràctiques de treballadors públics encarregats d'aplicar les lleis i implementar polítiques, etc.).
Mentre que el racisme sistèmic és estructural de tota la societat i es basa en el mecanisme d'inferiorització de l'altre a través de la racialització com a sistema de dominació i es manifesta en totes les relacions humanes, el racisme institucional és l'existència de polítiques i pràctiques a les institucions, que situen els grups ètnics o religiosos minoritaris en desavantatge amb la majoria ètnica d'una institució.[3] El racisme institucional no inclou totes les formes possibles de racisme sistèmic, relacionades amb la cultura i els agents de socialització.[4] De vegades, ambdós termes són tractats com a sinònims.
El terme «racisme institucional» va ser encunyat per primera vegada el 1967 per Stokely Carmichael i Charles V. Hamilton a Black Power: The Politics of Liberation.[5] Carmichael i Hamilton plantegen que mentre el racisme individual és sovint identificable a causa de la seva naturalesa oberta i clara, el racisme institucional és menys perceptible a causa de la seva naturalesa «menys oberta, molt més subtil» i tàcita. El racisme institucional «s'origina en el funcionament de forces establertes i respectades per la societat i, per tant, rep molta menys condemna pública que el racisme individual».[6]
El jutge anglès William Macpherson a l'Informe Lawrence (1999) el va descriure com «el fracàs col·lectiu d'una organització per brindar un servei apropiat i professional a persones a causa del seu color de pell, cultura o origen ètnic, i es pot detectar en processos, actituds i comportaments equivalents a una discriminació per prejudici, ignorància, desconsideració i estereotips racistes que perjudiquen les minories ètniques».[7]
Referències[modifica]
- ↑ Albero, Tere. «Activistes sahrauís denuncien arbitrarietats en els tràmits per a obtenir la nacionalitat espanyola». Directa, 12-01-2022. [Consulta: 26 gener 2023].
- ↑ Menna, Laura. «Racisme institucional: les arrels legitimades d’un sistema de control». Directa, 12-06-2018. [Consulta: 26 gener 2023].
- ↑ Sánchez, Gabriela. «Antumi Toasijé: "El racismo institucional existe y no se puede reducir solo a individuos fanáticos".» (en castellà), 05-11-2021. [Consulta: 26 gener 2023].
- ↑ Buraschi, María José; Aguilar Idáñez. «Racismo institucional: ¿De qué estamos hablando?». The Conversation, 20-03-2021. [Consulta: 25 juliol 2021].
- ↑ Bhavnani, Reena; Mirza; Meetoo. Tackling the Roots of Racism: Lessons for Success (en anglès). Gran Bretanya: Policy Press, 2005, p. 28. ISBN 978-1-86134-774-9.
- ↑ Carmichael, Stokely; Hamilton. Black Power: Politics of Liberation (en anglès). Nova York: Vintage, noviembre de 1992, p. 4. ISBN 978-0679743132.
- ↑ «Macpherson Report—Ten Years On» (en anglès britànic). House of Commons, 22-07-2009. [Consulta: 23 febrer 2021].
Bibliografia[modifica]
- Feagin, Joe. Systemic Racism: A Theory of Oppression (en anglès). Routledge, 2013. ISBN 9781134729005.
- Buraschi, Daniel i Aguilar Idáñez, María José. (2019). Racismo y Antirracismo. Comprender para transformar. Albacete: Universidad de Castilla-La Mancha.