Radovanita

Radovanita
Fórmula química	Cu₂Fe3+(AsO₄)(HAs3+O₃)₂·H₂O
Epònim	Radovan Černý (en)
Localitat tipus	Mines de Roua, Daluèis, Guilherme, Alps Marítims, Provença – Alps – Costa Blava, França
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.CB.40
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CB.40
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/C.11
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 9,585 Å; b = 13,143 Å; c = 8,0884 Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacial	pnma
Color	verd festuc
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Lluïssor	adamantina, vítria
Color de la ratlla	verd
Densitat	3,9 g/cm³ (mesurada); 3,79 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,800 nβ = 1,840 nγ = 1,860
Birefringència	δ = 0,060
Pleocroisme	feble
Angle 2V	mesurat: 65°, calculat: 69°
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2000-001
Any d'aprovació	2000
Símbol	Rdv
Referències

La radovanita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor de Radovan Cerny (1957), eminent cristal·lògrafde la Universitat de Ginebra, a Suïssa.

Característiques

La radovanita és un arsenat de fórmula química Cu₂Fe³⁺(AsO₄)(HAs³⁺O₃)₂·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la radovanita pertany a «08.CB - Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O = 1:1» juntament amb els següents minerals: serrabrancaïta, hureaulita, sainfeldita, vil·lyael·lenita, nyholmita, miguelromeroïta, fluckita, krautita, cobaltkoritnigita, koritnigita, yvonita, geminita, schubnelita, kazakhstanita, kolovratita, irhtemita i burgessita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a les mines de Roua, situades als municipis de Daluèis i Guilherme, als Alps Marítims (Provença – Alps – Costa Blava, França). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.