Rafael González Martínez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1910  Burgos (Espanya) |
| Mort | 1995 (84/85 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptor, autor de còmic |
| Gènere | Còmic |
Rafael González Martínez (Burgos, 1910 - Barcelona, 1995), periodista i guionista d'historietes de l'Editorial Bruguera de la qual també va ser director artístic i coordinador del seu departament de còmics, durant l'etapa en què va aparèixer la denominada Escola Bruguera.[1] És oncle de l'escriptor i periodista Francisco González Ledesma, pare d'Enric González.
Periodista en diaris com La Noche o La Vanguardia, durant la Guerra Civil va haver d'exiliar-se a França, tornant al seu país per treballar de carboner i escriptor de novel·les de duro. El 1946 va entrar en l'Editorial Bruguera, que li va encomanar una tasca gens fàcil: reviure una publicació com Pulgarcito, que havia conegut uns anys de cert esplendor abans de la Guerra Civil. La plantilla de dibuixants, guionistes i col·laboradors literaris que Bruguera havia fitxat als anys trenta i que havien format un equip molt cohesionat havia desaparegut, però els esforços i contactes de Rafael González van permetre que a partir de finals de 1946 Pulgarcito tornés als quioscs d’una manera relativament regular, amb un equip nou i jove compost, bàsicament, per humoristes.[2]
També va escriure guions per a sèries com L'Inspector Dan de la Patrulla Volante i El reporter Tribulete. També va signar textos humorístics amb el seudònim d'Afrodisio de Camembert. Seria, sobretot, el director editorial de la mateixa fins a la seva jubilació, el 1978.[2]
Sota la seva direcció es va produir el cisma de Tío Vivo, quan cinc dels col·laboradors més importants de Bruguera (Cifré, Conti, Escobar, Peñarroya i Eugeni Giner), van abandonar l’editorial per fundar la seva pròpia empresa i revista. La desaparició d’aquests autors a les revistes de Bruguera, encara que va ser breu (de poc més d’un any: el 1958 els “cinc magnífics” van tornar a Bruguera), va plantejar la necessitat de trobar nous humoristes, entre d’altres coses perquè l’oferta de revistes setmanals augmentava a poc a poc.[2]
Mentre continuava capitanejant la redacció de revistes, també va dirigir l’agència de Bruguera, Creaciones Editoriales, que creava historietes i acudits per al mercat estranger i adquiria drets de sèries publicades originalment en altres països.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Martínez (2004), p. 20.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Rafael González». Humoristan. [Consulta: 16 juliol 2023].
Bibliografia[modifica]
- GUIRAL, Antoni (2004). Cuando los cómics se llamaban tebeos. La escuela Bruguera (1945-1963), Ediciones El Jueves.
- MARTÍNEZ PEÑARANDA, Enrique (2004). Vázquez (El dibujante y su leyenda). Madrid: Ediciones Sinsentido, Colección Sin Palabras, Serie A nª 04. ISBN 84-95634-49-X. Depósito legal: M-39015-2004.
Enllaços externs[modifica]
- Rafael González a Humoristan.
- Rafael González Martínez per Manuel Barrero per a Tebeosfera (castellà).