Rafiq Nishonov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRafiq Nishonov
Nom original(uz) Рафиқ Нишонович Нишонов
(uz) Rafiq Nishonovich Nishonov Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 gener 1926 Modifica el valor a Wikidata
Gazalkent (Unió Soviètica) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 gener 2023 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióTashkent Pedagogical University (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Participà en
17 octubre 196122è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Premis

Rafiq Nishonov (uzbek: Рафиқ Нишонович Нишонов) (Gazalkent, 15 de gener de 1926 - 11 de gener de 2023)[1] va servir com el dotzè Primer Secretari del Partit Comunista de l'RSS de l'Uzbekistan.[2]

Nishonov va ocupar aquest càrrec durant 17 mesos, del 12 de gener de 1988 al 23 de juny de 1989. El seu substitut va ser Islam Karimov.[3] Abans d’això, també va ocupar el càrrec de President del Presidium del Soviet Suprem RSS de l'Uzbekistan entre el 1986 i el 1988. També va ser president del Soviet de les Nacionalitats del 1989 al 1991.[4]

Entre els anys 1970 i 1978 va exercir com a ambaixador extraordinari i plenipotenciari a Sri Lanka i les Maldives. Sergei Lavrov, que des del 2004 exerceix com a ministre d’Exteriors de Rússia, va ser el seu intèrpret de cingalès.[5]

Referències[modifica]

  1. «Скончался Рафик Нишанов». nuz.uz, 12-01-2023 [Consulta: 12 gener 2023].
  2. Dagikhudo Dagiev. Regime Transition in Central Asia: Stateness, Nationalism and Political Change in Tajikistan and Uzbekistan. Routledge, 30 octubre 2013, p. 29. ISBN 978-1-134-60069-4. 
  3. Eric McGlinchey. Chaos, Violence, Dynasty: Politics and Islam in Central Asia. University of Pittsburgh Pre, 30 setembre 2011, p. 10. ISBN 978-0-8229-7747-6. 
  4. «СОЮЗ СОВЕТСКИХ СОЦИАЛИСТИЧЕСКИХ РЕСПУБЛИК». web.archive.org, 28-09-2011. Arxivat de l'original el 28 de setembre 2011. [Consulta: 9 febrer 2021].
  5. Илья Канавин. Искушенный политик, вести недели, 16.01.2011