Raimon Duran i Reynals
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1895  Barcelona |
| Mort | 21 maig 1966 (70/71 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Família | |
| Pare | Manuel Duran i Duran |
| Germans | Eudald Duran i Reynals, Estanislau Duran i Reynals, Manuel Duran i Reynals i Francesc Duran i Reynals |
Raimon Duran i Reynals (Barcelona, 1895 - ídem, 21 de maig de 1966) fou un arquitecte català, titulat el 1926. Fill de l'escriptor i il·lustrador Manuel Duran i Duran i d'Agnès Reinals Mallol. Quedà orfe als onze anys, però ell i els seus quatre germans (Estanislau, Francesc, Manuel i Eudald) estudiaren a la Universitat, recolzats per les seves tietes. L'any 1911 es matriculà a l'Escola d'Arquitectura. L'any 1920 viatjà a Florència amb Nicolau Maria Rubió i Tudurí i Ramon Reventós, per estudiar les obres de Brunelleschi. Les seves primeres obres foren el vestíbul de l'Estació de França de Barcelona i el Palau de les Arts Gràfiques per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, en col·laboració amb Pelai Martínez, actual Museu d'Arqueologia de Catalunya. Durant la República estigué influït pel racionalisme, associant-se al GATCPAC (donant lloc a les seves obres Casa Espona, al carrer Camp d'en Vidal, 1934-1935; Casa Barangé, Plaça de Jaume II, 1932-1933; Casa Cardenal, a la cantonada Llúria/Còrsega, 1935-1940; Can Móra, Pedralbes, 1935). En la postguerra retornà a un cert italianisme d'influència brunelleschiana (Església de Montserrat, actual de Maria Reina, iniciada per Nicolau Maria Rubió i Tudurí). Restaurà la sala capitular del monestir de Sant Joan de les Abadesses (1948-1963). A ell és deguda també la restauració de la casa Lleó Morera de Barcelona, en què es van perdre bona part dels elements característics que havia dissenyat el seu arquitecte, Lluís Domènech i Muntaner.[1]
A la Garriga va construir la casa Blanca Mitjà, carrer Banys, 45 (1942), una altra casa al carrer Banys, 30 (1927),[2] casa Perez a la ronda del Carril, 18 (1928).[3]. I a Blanes va projectar el Mas del Sol al Jardí Botànic Tropical Pinya de Rosa.
Referències[modifica]
- ↑ ««Tercer viaje a los orígenes de la casa Lleó i Morera»». El País, 10-04-2012.
- ↑ Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 679.
- ↑ Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 860.
Bibliografia[modifica]
- Ajuntament de la Garriga «Fitxes de Béns Protegits». Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic, 2007. Arxivat de l'original el 15 d’agost 2018 [Consulta: 11 agost 2014].
- Hernández-Cros, J.E., Mora, G., Pouplana, X. Arquitectura de Barcelona. Barcelona : 1990. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. ISBN 84-404-7980-8
Vegeu també[modifica]
- Molí de Ca l'Espona, remodelat per Duran i Reynals.
- Escorxador municipal de Ribes de Freser
- Casa Puig-Palau
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raimon Duran i Reynals |