Ramón Cabrera y Rubio
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1754  Segòvia (Espanya) |
| Mort | 1833 (78/79 anys) Sevilla |
| Activitat | |
| Ocupació | Gramàtic i bibliotecari |
| Membre de | |
Ramón Cabrera y Rubio[1] (Segòvia, 1754 - Sevilla, 1833) va ser un sacerdot i acadèmic espanyol.
Biografia[modifica]
Va ser sacerdot, conseller d'Estat i prior d'Arróniz (Navarra), a més de canonge d'Olivares i bibliotecari de la Casa d'Alba. Era un expert llatinista i va estudiar la lexicografia acadèmica, ocupant primer la cadira R en la Reial Acadèmia Espanyola entre 1791 i 1814 i després la cadira N entre 1820 i 1833.[2]
El 29 de març de 1814 va ser triat novè director de la Reial Acadèmia Espanyola però el 18 d'octubre d'aquest mateix any va ser destituït i expulsat per Ferran VII d'Espanya, i no fou readmès fins al Trienni Liberal.
Obres[modifica]
- Diccionario del lenguaje antiguo castellano
- Consideraciones sobre la armonía, gravedad y abundancia de la lengua castellana (1781)
- Diccionario de etimologías de la lengua castellana (1837), obra póstuma que recoge las notas sueltas de su trabajo filológico.
Referències[modifica]
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Antonio Mateos Murillo José Antonio Conde y García |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira R Cadira N 1791-1814 1820-1833 |
Succeït per: José Miguel de Carvajal y Manrique Eusebio María del Valle |