Ramanita-(Cs)
 Ramanita-(Cs) | |
|---|---|
| Fórmula química | Cs[B₅O₆(OH)₄]·2H₂O |
| Epònim | Chandrasekhara Raman i cesi  |
| Localitat tipus | San Piero in Campo, Campo nell'Elba, Elba, Província de Livorno, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.EA.10 |
| Dana | 26.5.2.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,13Å; b = 12,045Å; c = 11,792Å; β = 93,34° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2007-007 |
| Símbol | Ram-Cs |
| Referències | [1] |
La ramanita-(Cs) és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom de Sir Chandrasekhara Venkata Raman (1888-1970), qui va donar origen a l'espectroscòpia Raman.
Característiques[modifica]
La ramanita-(Cs) és un borat de fórmula química Cs[B₅O₆(OH)₄]·2H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2007. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ramanita-(Cs) pertany a «06.EA - Nesopentaborats» juntament amb els següents minerals: sborgita, leucostaurita, santita, ramanita-(Rb), amonioborita i ulexita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a San Piero in Campo, Campo nell'Elba (Itàlia). També ha estat descrita a les pegmatites de Rangkul (Gorno-Badakhxan, Tadjikistan) i a les pegmatites de Muiâne (Zambézia, Moçambic).
Referències[modifica]
- ↑ «Ramanite-(Cs)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 juny 2016].