Ramon Despuig i Saforteza

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRamon Despuig i Saforteza
Biografia
Naixement27 març 1778 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r desembre 1848 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
25 agost 1845 – 14 març 1849
Circumscripció electoral: senador vitalici
Capità general de Mallorca
1r desembre 1833 – 1r setembre 1836
← Juan Antonio Monet del BarrioFederico Castañón y Lorenzana →
Diputat al Congrés dels Diputats
7 agost 1820 – 14 febrer 1822
Circumscripció electoral: Illes Balears
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra de les Taronges i Guerra Gran Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsAntoni Despuig i Dameto (nebot) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ramon Despuig i Saforteza (Palma, 27 de març de 1778 - Palma, 1 de desembre de 1848) fou un militar mallorquí, V comte de Montenegro i VII comte de Montoro, pròcer del Regne i capità general de Mallorca.[1]

Biografia[modifica]

Fill de Joan Despuig i Dameto, IV Comte de Montenegro i Isabel Zaforteza y Sureda. El rei Carles IV d'Espanya l'havia fet Gran d'Espanya per la seva participació en la Guerra de les Taronges. També era germà de Joan Despuig i Safortesa i nebot d'Antoni Despuig i Dameto.[2]

Ingressà en l'Exèrcit espanyol i en 1793 va ascendir a capità. Participà en la Guerra Gran en els atacs a Donibane Lohitzune, Orbaizeta i Bergara. En 1796 ascendí a tinent coronel i fou destinat a València. En 1799 fou destinat ajudant de camp del general Pere Caro Sureda, i en 1804 ascendí a coronel.[3] Durant la guerra del francès ascendí a brigadier i fou destinat a Mallorca. Fou fiscal militar en la Junta Suprema Central i elegit diputat a les Corts espanyoles de 1813. En 1820 fou cap polític provisional a les Illes i escollit novament diputat a Corts.[4]

En 1833 fou ascendit a mariscal de camp i l'1 de desembre del mateix any fou nomenat capità general de les Illes Balears, càrrec que va ocupar fins que va dimitir l'1 de setembre de 1836. De tarannà moderat, hagué de suprimir una revolta carlina a Manacor en 1833. De 1834 a 1836 va ser pròcer del Regne i el 25 de novembre de 1845, senador.[5]

Referències[modifica]