Ramon Padró i Pedret
 Retrat de Ramon Padró de 1867, realitzat per el pintor Antoni Caba (MNAC, Barcelona). | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Ramón Padró y Pedret  1848 Barcelona |
| Mort | 24 abril 1915 (66/67 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Art | Pintura |
| Família | |
| Fills | Mercedes Padró i Grané, José Padró Graner |
| Pare | Ramon Padró i Pijoan |
| Germans | Tomàs Padró i Pedret |
Ramon Padró i Pedret (Barcelona, 1838 - Madrid, 1915)[1] va ser un pintor català del segle xix que va servir com a pintor de cambra del monarca Alfons XII d'Espanya,[2] al qual va acompanyar en alguns dels seus viatges.[3]
Biografia[modifica]
Provenia d'una família d'artistes: el seu pare, Ramon Padró i Pijoan, va ser escultor i el seu germà Tomàs dibuixant i pintor.[4] Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona i junt amb el seu germà van realitzar un viatge d'ampliació d'estudis a París i a Itàlia.[5] Encara que va començar la seva carrera a Barcelona es va instal·lar definitivament a Madrid l'any 1876.[4] En el seu moment va gaudir d'una certa fama com a artista,[6] encara que ha acabat essent considerat, amb el pas dels anys, com un pintor de segona categoria.[4] Va morir a la ciutat de Madrid el dia 24 d'abril de 1915.[6]
La seva filla, Mercè Padró i Grané, va ser deixebla seva.[7]
Obra[modifica]
Va ser autor de diferents quadres, com un retrat del doctor Calleja, albergat a la facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid.[8] També és seva la pintura de Viriat que es troba al sostre de la sala de sessions de la Diputació de Zamora, que data de l'any 1882.[8] En aquesta composició col·loca Viriat sostenint una bandera amb vuit tires vermelles, a imatge i semblança de la Seña Bermeja, símbol de Zamora i que pretén associar la figura del cabdill lusità amb aquesta ciutat castellana.[9] El projecte per al monument al ferrocarril de Vilanova i la Geltrú va córrer al seu càrrec.[4] Ha estat criticat amb posterioritat per abandonar una línia històric-realista en algunes de les seves composicions.[10] Va pintar també retrats de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena,[11] va realitzar il·lustracions per a la revista La Ilustración Española y Americana,[11] així com va presenciar i va retratar la inauguració del Canal de Suez el 1869,[12] i les reunions entre el rei Alfons XII i el general Espartero a Logronyo.[12] El 1883 va decorar l'amfiteatre del Col·legi de medicina de Sant Carles, a Madrid, que va portar a terme mitjançant la introducció de marbres d'imitació i mosaics d'inspiració grega, el sostre comptava amb un gran llenç que simbolitzava la història de la medicina.[13]
Altres obres[modifica]
- Pas de la fragata Berenguela pel canal de Suez
- Entrevista el 1875 del Rei Alfons XII amb el Príncep de Bergara
- Una avançada carlista
- Primera expedició de voluntaris catalans a Cuba
- Retrat de Joan Fivaller
 |
 |
 |
Referències[modifica]
- ↑ Aydillo San Martín, 2006, p. 235.
- ↑ M. J. P. «Un edificio que costó 113.000 pesetas de 1883» (en castellà). El Norte de Castilla, 25-03-2010 [Consulta: 8 gener 2014].
- ↑ Coll i Mirabent, 1986, p. 183-184.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Coll i Mirabent, 1986, p. 183.
- ↑ DDAA. La Gran Enciclopèdia en català. Volum 15. Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5443-1.
- ↑ 6,0 6,1 Coll i Mirabent, 1986, p. 188.
- ↑ Coll i Mirabent, Isabel. Diccionario de mujeres pintoras en la España del siglo XIX. Barcelona: Centaure Groc, 2001, p. 156. ISBN 84-931852-1-3.
- ↑ 8,0 8,1 Irigoyen de la Rasilla, 2001, p. 34.
- ↑ García Cardiel, 2010, p. 144.
- ↑ García Cardiel, 2010, p. 147.
- ↑ 11,0 11,1 Coll i Mirabent, 1986, p. 184.
- ↑ 12,0 12,1 Coll i Mirabent, 1986, p. 185.
- ↑ Coll i Mirabent, 1986, p. 186.
Bibliografia[modifica]
- Aydillo San Martín, Julián. Pueblos y apellidos de España: diccionario etimológico (en castellà). Editorial Club Universitario, 2006, p. 348. ISBN 9788484544869.
- Coll i Mirabent, Isabel. Institut d'Estudis Penedesencs. Mostres d'un impuls cultural d'amplis horitzons a Vilanova i la Geltrú, 1986, p. 202.
- García Cardiel, Jorge «La conquista romana de Hispania en el imaginario pictórico español: (1754-1894)» (en castellà). Cuadernos de prehistoria y arqueología, 36, 2010, pàg. 131-157. ISSN: 0211-1608.
- Irigoyen de la Rasilla, María Julia. Editorial Complutense. Patrimonio artístico de la Universidad Complutense de Madrid, Volume 1 (en castellà), 2001, p. 485. ISBN 9788489784734.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon Padró i Pedret |