Receptor 5-HT3

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacReceptor 5-HT3
Dades clíniques
Grup farmacològic5-HT receptor (en) Tradueix, Neurotransmitter-gated ion-channel (en) Tradueix i cysteine loop ligand-gated ion channel receptor (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El receptor 5-HT 3 és un subtipus de receptor 5-HT que serveix de lligant al neurotransmissor endogen de la serotonina (5-hydroxytryptamine, 5-HT o receptors de serotonina). Pertany a la superfamília Cys-loop de canals iònics controlats per lligands (LGIC) i, per tant, difereix estructuralment i funcionalment de tots els altres receptors 5-HT en el grup de receptors acoblats a proteïna G.[1][2][3] Aquest canal iònic és selectiu per a cations i mitjana la despolarització i excitació neuronal dins dels sistemes nerviosos central i perifèric.[4]

Igual que amb altres canals iònics activats per lligand, el receptor 5-HT3 consta de cinc subunitats disposades al voltant d'un porus central que és permeable als ions de sodi (Na), potassi (K) i calci (Ca). La unió del neurotransmissor 5-hidroxitriptamina (serotonina) al receptor 5-HT3 obre el canal que, alhora, condueix a una resposta excitatòria a les neurones. El corrent intern de ràpida activació i dessensibilització és transportat predominantment per ions de sodi i potassi.[2] Estan més estretament relacionats per homologia amb el receptor nicotínic d'acetilcolina.

Referències[modifica]

  1. «The 5-HT3 receptor--the relationship between structure and function». Neuropharmacology, 56, 1, January 2009, pàg. 273–284. 10.1016/j.neuropharm.2008.08.003187613596485434.
  2. 2,0 2,1 «5-HT3 Receptors». Current Pharmaceutical Design, 12, 28,  2006, pàg. 3615–3630. 10.2174/138161206778522029170736632664614.
  3. «The molecular basis of the structure and function of the 5-HT3 receptor: a model ligand-gated ion channel (review)». Molecular Membrane Biology, 19, 1,  2002, pàg. 11–26. 10.1080/0968768011011004811989819.
  4. «The 5-HT3 receptor--the relationship between structure and function». Neuropharmacology, 56, 1, January 2009, pàg. 273–284. 10.1016/j.neuropharm.2008.08.003187613596485434.