Vés al contingut

Recinte emmurallat de Besalú

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Recinte emmurallat de Besalú
Imatge
Dades
TipusMuralla urbana Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXII-XIV
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBesalú (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBesalú (Garrotxa)
Map
 42° 12′ N, 2° 42′ E / 42.2°N,2.7°E / 42.2; 2.7
BCIN
IdentificadorBCIN: 1252-MH
BIC: RI-51-0005803
IPAC: 1394

El Recinte emmurallat de Besalú és una obra del municipi de Besalú (Garrotxa). Gaudeix de protecció com a bé cultural d'interès nacional.

Descripció[modifica]

Queden restes adossades a cases i en especial a la part del riu i l'Arc del carrer de Tallaferro.[1] Han quedat poques restes del gran nombre de muralles i torres que envoltaven el casal dels comtes i la vila de Besalú. A la casa dels Figueres es troben algunes restes de considerable alçada. La majoria resten en grans blocs al costat del riu Fluvià.[1]

Història[modifica]

Carlemany va dividir l'actual província de Girona en quatre grans comtats: Empúries, Besalú, Girona i Perelada. El primer comte del que es tenen notícies és Odiló, anomenat pel rei francès. Va ser comte l'any 785 i donà permís per fundar el monestir de Sant Esteve de Banyoles. El seu successor va ser el fill de Carlemany, Leudovic, qui s'enfrontà amb diverses incursions sarraïnes. Després passaren 20 comtes independents, l'últim dels quals fou Bernat Guillem, fill de Guillem II i Estefania, que continuà la tasca del seu oncle Bernat III i morí sense descendència, passant el comtat de Besalú a la Casa de Barcelona.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Recinte emmurallat de Besalú
  1. 1,0 1,1 1,2 «Recinte emmurallat de Besalú». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 octubre 2014].