Reclam de xeremies
 Reclam de xeremies de fabricació moderna  | |
| Tipus | sets of reedpipes with single reeds (en)  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 422.22 |
El reclam de xeremies, xeremia bessona[1] o xeremieta[2] és un instrument aeròfon de llengüeta simple batent idioglota, tradicional d'Eivissa.
Està constituït per dos tubs de canya, de la mateixa dimensió, units per mitjà d'una llaçada i unes petites peces de plom que estabilitzen els tubs. En cada un d'aquests tubs s'hi han practicat el mateix nombre de forats: en els instruments tradicionals eren quatre a la part frontal i un al darrere, mentre que modernament s'ha tendit a eliminar el forat posterior. A l'extrem superior de cada una de les canyes s'hi ha inserit una canya més estreta amb la llengüeta idioglota, és a dir, practicada sobre la mateixa canya. Modernament això tendeix a no ser així, sinó que la llengüeta es talla directament sobre les canyes. Semblantment, els tubs, ara, sovint s'uneixen sols lligant-los.[3]
Tradicionalment aquest sistema de forats donava lloc a una escala pentatònica d'afinació variable, cosa que -evidentment- s'altera en fer-hi un forat menys.
El seu ús estava relacionat amb la senyalització i amb la crida dels ramats. No era, doncs, un instrument musical en el sentit més estricte del mot. El seu so, fort i estrident, és adequat a la seva funció. Segons alguns autors[4] es feia sonar aplicant la tècnica de la respiració circular. Cada dit tapa dos forats, un de cada tub, posant-lo pla sobre ambdues canyes,[5] de manera que no està destinat a produir polifonia malgrat que tècnicament seria possible.
Diversos investigadors[6] consideren provat que prové del maït, un instrument de l'Egipte hel·lenístic. En tot cas, sí que és clar que pertany al mateix grup que la zummara de Tunísia i altres clarinets dobles del Nord d'Àfrica.
En la classificació de Hornbostel-Sachs es troben en el grup dels conjunts d'instruments de llengüeta simple, als quals correspon la numeració 422.22.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Reclam de xeremies». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Segons Juanma Sánchez a: http://www.tamborileros.com/tradiberia/aerfono2.htm
- ↑ Crivillé, Josep: El folklore musical. Alianza Editorial. Madrid, 1983. P. 374
- ↑ Juanma Sánchez, Op. Cit.
- ↑ Gran Enciclopèdia de la Música. Vol. 6
- ↑ García-Matos, Manuel: Instrumentos musicales folklóricos de España. Anuario Musical, 9 (1954), P. 161