Renate Mayntz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRenate Mayntz
Biografia
Naixement28 abril 1929 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Colònia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósociòloga, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Colònia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeEduard Trier Modifica el valor a Wikidata
Premis

Renate Mayntz (Berlín, 28 d'abril de 1929) és una sociòloga alemanya. Va ser fundadora i directora de l'Institut Max Planck per a l'Estudi de Societats, del qual és ara directora emèrita.[1]

Biografia[modifica]

Mayntz va estudiar als Estats Units, i en 1957 es va doctorar a la Universitat Lliure de Berlín.[2] Va ensenyar en el Deutsche Hochschule für Verwaltungswissenschaften Speyer i a la Universitat de Colònia abans de fundar, en 1984, l'Institut Max Planck per a l'Estudi de Societats.[3][4]

Les seves àrees de recerca inclouen la teoria social, sistemes socials, institucions polítiques, gestió pública, desenvolupament i implementació de polítiques públiques, desenvolupament de la ciència i la tecnologia, relacions entre ciència i política, estructures transnacionals i gobernança global.[4]

Les seves teories es basen en la consideració de la interdependència de cada societat, integrada a partir de la unió de diverses estructures, que la fan funcionar de manera multifacètica, autoorganitzant-se a si mateixa de manera dinàmica i sovint incontrolable. Mayntz és reconeguda com una de les sociòlogues més importants del segle XX.[1]

És directora emèrita de l'Institut Max Planck per a l'Estudi de Societats.[5]

Premis i reconeixements[modifica]

  • 1999 Premi Schader, el més reconegut a Alemanya per a una persona científica social.[6]
  • 2004 Premi Bielefelder Wissenschaftspreis juntament amb Fritz W. Scharpf.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Renate Mayntz: biografía y aportes a la sociología». Lifeder, 28-04-2021. [Consulta: febrer 2024].
  2. «Bielefelder Wissenschaftspreis 2004 geht an Renate Mayntz und Fritz W. Scharpf». Arxivat de l'original el 2011-09-27. [Consulta: 11 maig 2017].
  3. Times, Steven Greenhouse, Special To The New York «Europeans Unite to Compete With Japan and U.S.». The New York Times, 21-08-1989. ISSN: 0362-4331.
  4. 4,0 4,1 Gesellschaftsforschung, Max-Planck-Institut für. «Homepage Prof. emer. Dr. Dr. h.c. mult. Renate Mayntz - Research» (en alemany). [Consulta: 11 maig 2017].
  5. «Bielefelder Wissenschaftspreis 2004 geht an Renate Mayntz und Fritz W. Scharpf». Uni.protokolle.de, 12-07-2004. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2011. [Consulta: 21 febrer 2011].
  6. «EGOS - 2002: Renate Mayntz - European Group for Organizational Studies» (en alemany). [Consulta: 29 abril 2024].
  7. «Schader-Preis 2011 an Jan Philipp Reemtsma» (en alemany). JuraForum.de.

Enllaços externs[modifica]