Resolució 1013 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 1013 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
	Grans Llacs d'Àfrica
Identificador de llei o regulació	S/RES/1013
Tipus	resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Promulgació	Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Votat per	Sessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:3574); 15, 0 , 0
Data de publicació	7 setembre 1995
	← 1012 1014 →
Tema	Ruanda
Obra completa a	undocs.org…

La Resolució 1013 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 7 de setembre de 1995. Després de recordar les resolucions 918 (1994), 997 (1995), 1005 (1995) i 1011 (1995) sobre la situació a Ruanda, va establir una comissió internacional d'investigació que fa als fluxos d'armes a les forces de l'anterior govern de Ruanda a la regió dels Grans Llacs d'Àfrica.^[1]

Zaire (actualment República Democràtica del Congo) havia proposat una comissió internacional per investigar el subministrament d'armes a les forces de l'antic govern de Ruanda. El Consell va reconèixer la influència desestabilitzadora que això tenia a la regió i que podria ser previnguda per un esforç de cooperació de tots els governs.^[2] Es va tornar a expressar la preocupació per les violacions de l'embargament d'armes contra Ruanda.

Llavors el Secretari General Boutros Boutros-Ghali va ser autoritzat a establir la comissió d'investigació amb el mandat següent:^[3]

(a) investigar el subministrament d'armes a les forces de l'antic govern de Ruanda a la regió dels Grans Llacs en violació de l'embargament;

(b) investigar les denúncies de que aquestes forces rebien formació per desestabilitzar Ruanda;

(c) identificar les parts que estan proporcionant les armes;

(d) recomanar mesures que posin fi al flux il·legal d'armes a la subregió.

La comissió constaria de cinc a deu experts jurídics, militars i policials imparcials i respectables. Es demana a tots els països i organitzacions que proporcionin informació relativa al mandat de la comissió a la comissió d'investigació. En el termini de tres mesos, el Secretari General hauria d'informar sobre les decisions de la comissió i les seves recomanacions.

Es va demanar a tots els països en què la comissió estaria activa:

(a) adoptar mesures perquè la comissió pugui treballar lliurement i de manera segura;

(b) proporcionar tota la informació sol·licitada per la comissió;

(c) permetre l'accés a qualsevol lloc, inclosos els punts fronterers, els aeroports i els campaments de refugiats;

(d) adoptar mesures per garantir la llibertat de testimonis i experts i garantir la seguretat dels seus membres;

(e) permetre llibertat de moviment als membres de la comissió perquè puguin entrevistar lliurement;

(f) atorga privilegis i immunitats rellevants als seus membres d'acord amb la Convenció sobre els privilegis i immunitats de les Nacions Unides.

Finalment, es va demanar als Estats membres que proporcionessin fons que permetessin a la comissió exercir el seu mandat.

Referències[modifica]

↑ Gowlland-Debbas, Vera; Tehindrazanarivelo, Djacoba Liva. National implementation of United Nations sanctions: a comparative study. Martinus Nijhoff Publishers, 2004, p. 23. ISBN 978-90-04-14090-5.
↑ Berman, Eric G. «The International Commission of Inquiry (Rwanda)». American Behavioral Scientist, 45, 4, 2001, pàg. 616–625. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 26 novembre 2017].
↑ Magliveras, Konstantinos D. Exclusion from participation in international organisations: the law and practice behind member states' expulsion and suspension of membership. Martinus Nijhoff Publishers, 1999, p. 44. ISBN 978-90-411-1239-2.