Restaurant Finisterre
(es) Finisterre, S.A. 
| |
 local on es trobava l'antic restaurant Finisterre, a la avinguda Diagonal 469, cantonada carrer Villarroel (2016) (2016) | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | restaurant |
| Forma jurídica | societat anònima |
| Història | |
| Creació | 20 agost 1943 |
| Data de dissolució o abolició | 1994 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
Localització geogràfica  | |
El Restaurant Finisterre fou un dels restaurants de la ciutat de Barcelona més rellevants[1] de la segona meitat del segle xx, ubicat a la Avinguda Diagonal 469 cantonada amb Villarroel.
Història[modifica]
Es va inaugurar a finals de desembre de 1943 promogut per l'industrial importador de fustes de Guinea Joan Jover, que va incloure com a accionista Milagros Marín i va incorporar Joaquim Garcia Torrens, que provenia d'una marisqueria de la Via Laietana de la mateixa ciutat. El local es va decorar amb fusta guineana. A la planta baixa el terra era marbre i s'exposava marisc en una barra que oferia la seva degustació. A l'entresol hi havia el menjador amb una decoració marinera i s'hi pujava per unes escales amb baranes de vaixell.[2][3] El restaurant es va anomenar Finisterre perquè en aquesta zona de Barcelona gairebé no hi havia edificacions.[4] Disposava d'una gran terrassa semi coberta, que s'estenia sobre la vorera del carrer Villarroel.[5]
El 1972 va patir una crisi i va ser comprat per Salvi Vila Pi i Joan Duran Camps, que el van renovar i modernitzar, fent desaparèixer la terrassa a causa del trànsit i el soroll. En morir Duran el va succeir la seva vídua Pepita Pontonet i el 1990 va abandonar la societat Salvi Vila.[2]
L'any 1981 Ferran Adrià va treballar un temps al Finisterre abans d'anar a El Bulli de Roses.[6]
El Finisterre va ser centre de petites reunions per tancar o obrir negocis. Era freqüentat per representants d'empreses fins al seu tancament l'any 1994, com a conseqüència d'una mala gestió econòmica que va fer inviable la continuïtat del negoci. Va tancar amb un deute a la Seguretat Social de 73 milions de pessetes.[7] El grup Artemi Nolla va reobrir l'espai del Finisterre, mitjançant un traspàs, el 31 de juliol de 2001 amb un nou restaurant anomenat «Daps» i una inversió de 275 milions de pessetes.[8]
Referències[modifica]
- ↑ Permanyer, Lluís «Breu història de la Diagonal». Idea Diagonal. Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 16-11-2016 [Consulta: 15 novembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 Permanyer, Lluís. Biografia de la Diagonal. Edicions La Campana, abril 1996, p. 128-130. ISBN 84-88791-33-X.
- ↑ «Finisterre S.A.». eInforma [Consulta: 16 novembre 2016].
- ↑ Savall, Cristina «La ciudad a vista d'ocell». El Periódico, 17-10-2011 [Consulta: 15 novembre 2016].
- ↑ Casas, Carmen «Finisterre: vigencia de un clásico». La Vanguardia, 22-09-1991 [Consulta: 15 novembre 2016].
- ↑ «Ferran Adrià. De lavaplatos a The New York Times». La Vanguardia, 29-01-2006 [Consulta: 15 novembre 2016].
- ↑ Wirth, Rafael «El nuevo mundo de Finisterre». La Vanguardia, 27-12-2000 [Consulta: 15 novembre 2016].
- ↑ «Artemi Nolla. Restaurante Daps revive el Finisterre». La Vanguardia, 31-07-2001, p. 71 [Consulta: 15 novembre 2016].
Enllaços externs[modifica]
- Recepta de Pularda de Bresse "souvaroff" del Finisterre La Vanguardia 25-9-1991