Riu Argos
| ||||
| Tipus | Riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Cota inicial | 900 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Regió de Múrcia (Espanya) | |||
| Localització | Confluència de diverses rambles als afores d'Archivel (Caravaca de la Cruz) | |||
| Final | ||||
| Cota final | 263 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Regió de Múrcia (Espanya) | |||
| Localització | Calasparra | |||
| Desembocadura | Segura | |||
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca del Segura | |||
| Dades i xifres | ||||
| Mida | 42 ( ) km | |||
| Travessa | nord-oest de la Regió de Múrcia | |||
| Superfície | 22.579 km² | |||
L'Argos o antigament Riu Caravaca[1] és un riu de la Regió de Múrcia a Espanya, afluent del Segura pel marge dret. És un riu de règim pluvial, amb uns màxims en el període d'octubre a maig i un període de sequera relativa de juny a agost.[2] Excepte el tram superior, no queda gaire del llit natural i és classificat com un riu de tipus «molt modificat».[3]
L'Argos naix al terme municipal de Caravaca de la Cruz, continua pel terme de Cehegín, pasa per Valentín i desemboca al Segura al municipi de Calasparra. Prop de Valentín s'ha construït l'embassament de l'Argos, estrenat el 1974.
Aigües amunt l'Argos es forma es forma a partir de la confluència de diverses rambles i barrancs que aboquen de les Serres de Villafuerte, la Serra dels Àlbers, la Serra de la Puerta, la Serra de Mojantes, la Serra del Gavilán i la Corda de la Serreta, en els termes municipals de Moratalla, Caravaca de la Cruz i Calasparra.[4]
A continuació passa per Archivel on es troba la Font de la Muralla, i prop de la ciutat de Caravaca, on està el paratge de les Fonts del Marquès. En aquest tram hi ha molts cultius d'arbres fruiters i de secà, i alguns cereals.
Voreja el nucli urbà de Cehegín i segueix per una rica plana fèrtil, on predominen els cultius d'hortalisses, verdures i fruiteres, i aigües avall, a prop del limit del terme municipal de Calasparra, aboca al embassament de l'Argos. Després continua cap a la part sud del nucli urbà de Calasparra, on desemboca al Segura abans del Canyó d'Almadenes.
Gairebé en tot el recorregut l'aigua és emmagatzemada i es fa servir per al reg mitjançant una xarxa de canals i séquies, en una horta molt fèrtil. A banda de l'embassament de l'Argos, es troben alguns embassaments menors, entre d'altres, els de Hoya del Nano, de la Hoya Redonda i de Talas del Alguacid.
Referències[modifica]
- ↑ Llauradó, Andrés. Tratado de aguas y riegos (en castellà). tom II: Hidrologia agrícola de España. 2a ed. corregida i augmentada. Madrid: Moreno y Rojas, 1884, p. 215.
- ↑ Martínez Salvador i Conesa García, 2018, p. 50.
- ↑ «Relación de masas superficiales» (pdf) (en castellà). Confederación Hidrográfica del Segura, O.A.. [Consulta: 23 març 2021].
- ↑ Martínez Salvador i Conesa García, 2018, p. 41.
Bibliografia[modifica]
- Martínez Salvador, Alberto; Conesa García, Carmelo. Evaluación de la erosión hídrica en un medio mediterráneo semiárido: La cuenca del embalse del Argos (pdf) (en castellà). Múrcia: Universitat de Múrcia, 2018, p. 114. ISBN 978-84-697-9940-6.