Vés al contingut

Rivotita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralRivotita
Espècie no aprovada per l'IMA
EpònimLouis-Édouard Rivot Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina de Serra Mata, Bar, El Pont de Bar, Alt Urgell, Lleida, Catalunya
Classificació
CategoriaMineral
Propietats
Colorverd groguenc a verd grisós
Color de la ratllaverd grisós
Més informació
Referències[1]

La rivotita és una espècie mineral no aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional que va ser descrita com una espècie nova per Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922).[2]

Vidal va descriure com pertanyents a aquesta espècie, a finals del segle xix, unes mostres provinents de la mina de Serra Mata, més tard estudiades per Ducloux l'any 1874.[3] Aquesta mina està situada a Bar, un agregat del municipi de El Pont de Bar, a l'Alt Urgell.[4] La va anomenar d'aquesta manera en honor a L. E. Rivot (1820-1869), professor de l'Escola de Mines de París.[5]

La rivotita havia de ser un carbonat de coure i antimoni hidratat, d'un color entre verd groguenc i verd grisós. Podria haver estat la primera localitat tipus a Catalunya[a], però l'any 1910 uns estudis més exhaustius van demostrar que no es tractava d'un nou mineral, sinó d'una barreja entre la malaquita i l'estibiconita.[7]

Referències[modifica]

  1. «Rivotite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 octubre 2023].
  2. «Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural». Institució Catalana d'Història Natural, 2, Segona sèrie, Gener-febrer 1922, pàg. 107 [Consulta: 24 octubre 2023].
  3. Azpeitia Moros, Florentino «Minerales y mineralogistas españoles». Sección de Ciencias Naturales, 12-03-1924, pàg. 283 [Consulta: 24 octubre 2023].
  4. «Mina de Serra Mata #1106». Mineratlas. [Consulta: 24 octubre 2023].
  5. Isabel Benet, Màrius Asensi, Eugeni Bareche, Jorgina Jordà, Pedro Mingueza «Mina “Conchita”, Toloriu (Alt Urgell)». Infominer [Consulta: 24 octubre 2023].
  6. Hålenius, U.; Hatert, F.; Pasero, M.; Mills, S. J. «New minerals and nomenclature modifications approved in 2015 and 2016». Mineralogical Magazine, 80, 1, febrer 2016, pàg. 199–205. DOI: 10.1180/minmag.2016.080.080 [Consulta: 24 octubre 2023].
  7. Lacroix, M. A. «Sur la rivotite» (en francès). Bulletin de Minéralogie, 33-5-6, 1910, pàg. 190-192 [Consulta: 24 octubre 2023].

Notes[modifica]

  1. La primera localitat tipus catalana no va arribar fins a desembre de l'any 2015, quan l'abellaïta va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional.[6]