Robert Veyron-Lacroix
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 desembre 1922  París |
| Mort | 2 abril 1991 (68 anys) Garches (França) |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, pedagog musical, musicòleg, clavicembalista |
| Ocupador | Conservatoire de Paris |
| Gènere | Música clàssica |
| Instrument | Clavicèmbal i piano |
     | |
Robert Veyron-Lacroix (París, 13 de desembre de 1922 - Garches, 2 d'abril de 1991) va ser un clavicembalista i pianista francès[1] la carrera de la postguerra va ser definida per la seva col·laboració musical amb el cèlebre flautista francès Jean-Pierre Rampal.
Era fill d'un industrial i va revelar el seu talent a una edat primerenca. Va estudiar amb Marcel Samuel-Rousseau i Yves Nat al Conservatoire de París, guanyant primers premis per a piano, clavicèmbal, harmonia, contrapunt, acompanyament, solfeig i teoria.
Carrera[modifica]
Va debutar a la Ràdio Francesa el 1949 i va exercir una carrera com a solista, tant en música de cambra com amb orquestres. Va ser intèrpret habitual de nombrosos festivals d'Europa i va recórrer Àfrica, Amèrica i l'Extrem Orient.
L'assegurança tècnica i la confidencialitat de Veyron-Lacroix van ajudar a crear una associació gratificant en els immediats anys de la postguerra amb Jean-Pierre Rampal. Des del seu primer gran recital públic junt a la Sala Gaveau de París, el 1949, en un moment en què els concerts sencers per a flauta i piano no eren de moda, van passar a actuar junts al món durant més de trenta anys i van guanyar molts premis pels seus enregistraments. A principis dels anys vuitanta, a causa de la seva mala salut, Veyron-Lacroix es va retirar de la seva associació i Rampal va crear un nou duet amb el pianista nord-americà John Steele Ritter.
Va crear moltes obres contemporànies, com ara Concerto pour clavecin et orquestra de Jean Françaix, concerts de Jean-Michel Damase i Darius Milhaud, una sonata per a flauta i piano d'André Jolivet, i peces de Maurice Ohana, Jacques Charpentier i Tony Aubin.[1]
Ensenyament[modifica]
Va ensenyar a la Schola Cantorum de París a partir del 1956 i a l'"Académie international d'été" de Niça a partir del 1959 i va ser professor al Conservatori de París de 1967 a 1988.[1] El 1955 va publicar un llibre titulat Recherche de musique ancienne.
Enregistraments i premis[modifica]
Els enregistraments de Veyron-Lacroix inclouen música de teclat Bach, concerts de teclat de Haydn, sonates de teclat de Cimarosa, concert de clavicèmbal de Falla, de Poulenc els Concert Camperols i el Divertissement Op.6. de Roussel Els seus enregistraments en solitari van guanyar el Grand Prix du Disque els anys 1954, 1955, 1960, 1964 i 1965. També va enregistra obres antigues amb el català Jordi Savall.
Referències[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Biografia al lloc web de Bach Cantatas
- Baker, Diccionari biogràfic de músics clàssics del segle XX, 1997.